Literatura Catalana (S. XVI-XVIII): Decadència, Renaixement i Barroc
Literatura Catalana als Segles XVI, XVII i XVIII
Panorama General de l'Època Moderna
Constitueixen l’Època Moderna, un període de gran importància en les cultures europees. A Catalunya, es produeix una davallada general del català, especialment de quantitat i qualitat en la literatura culta (la literatura popular es manté a un bon nivell). Per això, denominarem aquests segles com a Decadència, tot i que aquest terme és ara considerat poc adequat per la vitalitat de la cultura popular i d’altres manifestacions artístiques del període.
Causes i Conseqüències de la Davallada de la Literatura Culta
La crisi que afectava l'ús del català en la literatura culta va tenir diverses conseqüències:
- Castellanització de l’aristocràcia.
- Pèrdua del poder de la burgesia catalana, a causa de les guerres i crisis econòmiques, la qual cosa genera una oposició entre l’aristocràcia castellanitzada i el poble català.
- Utilització freqüent del castellà en la literatura culta.
- Entrada de castellanismes en la literatura culta (especialment al segle XVII).
- Pèrdua de la consciència d’unitat entre els territoris de parla catalana.
Cal destacar que les classes populars no van deixar d’utilitzar el català. La crisi afectava l’ús d’aquesta llengua en la literatura culta, però no en la popular. En general, la cultura catalana no va arribar a punts màxims d’esplendor durant aquest període.
Els Grans Moviments Culturals Europeus
Cada segle representa, en la cultura europea, una etapa clarament definida: el Renaixement al segle XVI (iniciat ja al XV), el Barroc al segle XVII i la Il·lustració al segle XVIII.
El Renaixement (Segle XVI)
- Revalorització de la cultura clàssica grega i llatina. Els renaixentistes consideraven l’Edat Mitjana un període bàrbar.
- Neix a Itàlia al segle XV, influenciat per l’Humanisme del segle XIV (Dante, Petrarca i Boccaccio).
- Va tenir gran rellevància en les arts plàstiques (Michelangelo Buonarroti, Leonardo Da Vinci, etc.).
- És un període menys teocèntric i més antropocèntric, centrat en l’ésser humà i l'estudi dels clàssics.
- Erasme de Rotterdam va defensar la tolerància i la reforma de l’Església.
El Barroc (Segle XVII)
- És oposat al Renaixement. Manifesta les tensions i contradiccions humanes, com la brevetat de la vida o el plaer efímer.
- Temes centrals: la mort, la degeneració humana i la crítica dels vicis.
- Característiques estilístiques: ús de la sàtira, gust per allò desagradable i visió pessimista.
- Ús de contrastos: la vida i la mort, el lirisme i la burla, etc.
- Fort accent espanyol en les arts:
- Pintors: Zurbarán, Murillo, Velázquez.
- Escriptors: Lope de Vega, Calderón de la Barca, Luis de Góngora, Francisco de Quevedo.
- El moviment es va iniciar amb dos grans mestres de la literatura universal: William Shakespeare i Miguel de Cervantes, ambdós morts el 1616.
La Il·lustració (Segle XVIII)
(Aquest moviment tanca l'Època Moderna, caracteritzat per l'èmfasi en la raó i la ciència.)