Literatura Contemporània: Romanticisme, Simbolisme i Poesia del Segle XX
L'Edat Contemporània
El Segle XIX
L’home romàntic té un esperit turmentat perquè els ideals que persegueix no els pot aconseguir. És un esperit lliure que xoca amb les normes socials; busca l’amor però no el pot viure amb plenitud; creu en la justícia i s’enfronta a un món que no el comprèn. Aquesta inconformitat entre allò que vol i allò que té el desespera i no acaba de trobar el seu lloc en el món. Creu en la pàtria i busca les arrels en el passat.
A mitjan segle XIX sorgeix un moviment poètic que influirà poderosament en la poesia posterior: el simbolisme. Els poetes simbolistes consideren que la llengua literària no és només un vehicle d’expressió del món i dels sentiments, sinó una finalitat en si mateixa. Per això donen una gran importància a l'aspecte formal del poema i al poder connotatiu i simbòlic de les paraules.
Charles Baudelaire (1821-1867), poeta francès iniciador del simbolisme, és considerat el pare de la lírica contemporània. La seva obra cabdal és Les flors del mal.
El Segle XX
La poesia del segle XX presenta una gran varietat de formes i de temes: crida a la lluita i al compromís per transformar el món, canta el món íntim del poeta i reflexiona sobre l’experiència i el sentit de la vida. Els poetes creen noves formes de poesia experimental, com el cal·ligrama o poema visual.
- El cal·ligrama és una composició poètica que expressa un tema plàsticament, per mitjà de l’escriptura o de la tipografia. El poeta francès Guillaume Apollinaire n’és un dels principals divulgadors.
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) va ser un poeta català d’avantguarda que seguí els corrents dels futuristes italians i d’Apollinaire.
Joan Margarit (1938) és un poeta extraordinàriament prolífic, i també el més popular entre els lírics catalans d’avui dia. La vida és el gran tema de reflexió per a Margarit, i el realisme de forma i de fons és un tret recurrent dels seus poemes.
L’obra del poeta grec Konstantinos Kavafis (1863-1933) revela un pessimisme i un sentiment tràgic davant la vida, salvats només per l’evocació dels amors prohibits. La fugacitat de la vida i el pas del temps són temes importants.
Vicent Andrés Estellés (1924-1993) és potser el poeta valencià més important del segle XX. Reflecteix la dura realitat de la postguerra, la injustícia i el compromís entre el poeta i el seu poble.