La literatura de l'exili gallec (1936-1976): poesia, prosa i teatre
La literatura de l'exili entre 1936 i 1976
Com a conseqüència de la diàspora a la qual es van veure obligats una gran part dels intel·lectuals gallecs a causa de la repressió iniciada el 1936, el centre de l'activitat literària gallega es va traslladar a Mèxic i Buenos Aires. A la darrera ciutat, els emigrats van entrar en contacte abans de la sublevació militar i van començar a publicar revistes, llibres i reedicions. Els autors de l'exili van mantenir viva la flama de la tradició literària i van conrear els gèneres més diversos. Castelao estrena Os vellos non deben de namorarse amb la companyia de Varela Buxán, i publica també a l'exili Sempre en Galiza. Blanco Amor publica A esmorga i Xosé Neira Vilas Memorias dun neno labrego. A més, es van realitzar publicacions periòdiques com Galicia emigrante i Vieiros. Gràcies al mecenatge, a Galícia es van dur a terme iniciatives com Historia de Galicia, dirigida per Otero Pedrayo.
La poesia
Va ser el gènere més conreat. Tracta sobretot temes de denúncia social (la situació dels emigrants i dels exiliats gallecs) i temes de reivindicació de la dignitat i del passat històric de Galícia.
- Emilio Pita: va néixer a A Coruña i va emigrar de nen a Argentina. La primera obra publicada a l'exili va ser el seu llibre de poemes Jacobusland.
- Luís Seoane: fill d'emigrants gallecs, va néixer a Buenos Aires però va estudiar a Santiago i a A Coruña. La seva obra poètica s'inicia amb la publicació de Fardel de exiliado. Tres són les grans preocupacions: la social i política, el coneixement històric i cultural i el reflex del món artístic.
- Lorenzo Varela: fill de gallecs emigrants, va néixer a l'Havana. Va tornar a Galícia per cursar els seus estudis i es va exiliar a Mèxic després de la guerra civil. Més tard es va traslladar a Buenos Aires, on va iniciar la seva producció poètica. El 1954 publica Lonxe, la seva obra més important.
La prosa
Tracta sobretot temes referits a la guerra civil, abordats des d'un punt de vista memorialista i amb to de denúncia testimonial de fets viscuts pels propis escriptors.
- Ramón Valenzuela Otero: va néixer a Silleda i, després de la guerra, es va exiliar a Buenos Aires. Va col·laborar a Galicia emigrante amb narracions que més tard es publicarien al llibre O naranxo. El 1957 publica la novel·la Non acadei por ninguén.
- Silvio Santiago: ourensà. Va fugir a Portugal arran de la guerra i de allà a Veneçuela. Va escriure a l'exili una novel·la que publicaria en tornar a Galícia el 1961: Vilardevós. Pòstumament es va publicar O silencio redimido, novel·la autobiogràfica en què relata l'època de la seva condemna, fugida i desterrament.
El teatre
Hi conviuen dues tendències: una de tipus culte i una altra de tipus més popular, enxebrista i costumista.
- Luís Seoane: presenta una temàtica històrica a A soldadeira i a O irlandés astrólogo, i contemporània a Esquema de farsa.
- Manuel Varela Buxán: va néixer a A Estrada i va emigrar a l'Argentina, on es va formar de manera autodidacta. Va fundar la companyia Aires da Terra, que va estrenar la seva primera obra, Se o sei non volvo a casa.