Literatura galega de posguerra: prosa, exili i realismes (1936-1975)

Des de 1936 a la literatura galega de posguerra

La literatura galega deixa d'existir durant més d'un decenni. L'activitat literària es desplaça cap a Llatinoamèrica, on els nostres exiliats mantenen viva la cultura galega.

Principals línies:

1. Continuació de la prosa de la Xeració Nós

Carballo Calero, autor de la primera novel·la de posguerra, A xente da Barreira (1951).

2. Realisme fantàstic

Álvaro Cunqueiro barreja realisme i fantasia: personatges de la literatura universal (Merlín, Sinbad) i gent gallega. A les novel·les no hi ha una estructura clàssica, sinó més aviat un conjunt de relats successius. Destaca Merlín e familia, recreació de la matèria de Bretanya des d'una perspectiva gallega. Va escriure també llibres amb breus retrats de personatges populars.

3. Realisme popular: Ánxel Fole

Llibres de contes: Á lus do candil i Terra Brava. Estan ambientats a les muntanyes lucenses i escrits amb la llengua que s'hi parla. Segueixen la tècnica dels contes populars. Temes: llops, aparèixer, la mort, llegendes populars.

4. Realisme social: Eduardo Blanco Amor

Acció ambientada a Ourense.

• A esmorga. Temàtica renovada i forma renovada: només escoltem la veu del protagonista. És la declaració davant d'un jutge d'un acusat que relata la història tràgica seva i de dos companys, tots homes marginals, que acabarà amb la mort de tots.
• Xente ao lonxe. Radiografia de l'Ourense a través de l'experiència d'un grup de treballadors, vinculats a organitzacions de caràcter obrer, que lluiten per una escola laica davant la burgesia que pretén una escola religiosa.

5. Realisme rural: Xosé Neira Vilas

Retrata la Galícia interior, camperola, oprimida i pobra. Memorias dun neno labrego és el llibre més llegit de la literatura gallega i traduït a moltes llengües. Té una estructura senzilla, tracta d'un nen que no es conforma amb la seva vida i ha d'emigrar. Historias de emigrantes: l'emigració forçosa, la morriña de la terra.

6. La Nova Narrativa Galega

De la mà dels autors més joves, com Méndez Ferrín o Carlos Casares, una prosa totalment diferent i moderna. Carballo Calero és autor de la primera novel·la de posguerra, A xente da Barreira.