Literatura Gallega i Calentament Esportiu: Guia Completa
Literatura gallega: del exili als anys 70
1936-1975: exili americà. Publiquen la seva obra narrativa Ramón de Valenzuela, Silvio Santiago i Antón Alonso.
Anys 50: es recupera la producció literària en la nostra llengua gràcies a l'editorial Galaxia, amb Eduardo Blanco, Álvaro Cunqueiro i Anxel Fole.
Anys 60: comença la producció narrativa de Xosé Neira i Xohana Torres, i apareix la "Nova Xeració" o "Nova Narrativa Galega", que incorpora noves tècniques i nous temes.
Anys 70: es donen a conèixer Alfredo Conde, Paco Martín, Xosé Fernández i Xavier.
Poesia de l'exili
Es tracta d'una poesia de forta denúncia social. Els seus representants són Luis Seoane, Lorenzo Varela i Emilio Pita.
- Luis Seoane: Fardel de exiliado (1952), Na Bretema, Santiago (1955), Cicatrices (1959), A mayor abondamento (1972).
- Lorenzo Varela: Catro poemas catro grabados (1944), Lonxe (1954).
- Emilio Pita: Jacobus Lanel (1942), Cantigas de menos (1944), As cantigas (1959), O rosel verdegal (1964).
Temàtiques poètiques
- Social: Emilio Ferreiro, Manuel María.
- Intimisme: María Mariño, Antón Tovar, Luz Pozo Garza, Xohana.
- Paisatgisme: Aquilino Iglesia, Uxío Novoneyra.
- Culturalisme: Álvaro Cunqueiro, Xosé Luís.
Autors destacats
- Celso Emilio Ferreiro: poesia social, intimista i satírica. Fronteira infinita (1972), Taberna do Galo (1978).
- Luz Pozo Garza: poeta intimista.
- Uxío Novoneyra: paisatgista, polític-social, amorosa i caligràfica. Vietnam canto, Letanía de Galicia, Muller pra lonxe.
- Manuel María: paisatgística, social i intimista.
- Xohana Torres: intimista i social. Adiós María (1971).
El calentament esportiu
Estructura de la sessió
- Calentament general: moviment articular, posada en acció, exercicis d'estirament i exercicis de força.
- Calentament específic.
- Fase principal de la sessió: és la fase més llarga, on es realitzen els exercicis i activitats que permeten assolir els objectius i continguts del programa.
- Tornada a la calma: activitats suaus, de relaxació o estirament, i higiene post-exercici.
- Anàlisi dels resultats: s'analitzen conjuntament les millores i els problemes sorgits durant la sessió.
Tipus de calentament
- General: escalfa tot el cos a fons i és vàlid per a qualsevol activitat.
- Específic: escalfa les parts del cos que més es treballaran en l'activitat física.
Formes de calentar
- Estàtic: exercicis sense moviment, és a dir, en el lloc.
- Dinàmic: exercicis que requereixen moviment.
Principis del calentament
Ordre, progressió, intensitat, globalitat, individualitat, continuïtat i especificitat.
Efectes sobre l'organisme
Sistema cardiovascular: augmenta el ritme cardíac; en els músculs s'obren més capil·lars, cosa que aporta més oxigen i nutrients perquè els músculs funcionin correctament. Les pulsacions augmenten de 120 a 140 per minut.
Sistema respiratori: augmenta la freqüència respiratòria i s'obren més alvèols pulmonars, de manera que s'obté un major volum d'oxigen i una millor eliminació de CO2.
Sistema nerviós: facilita la transmissió de l'impuls nerviós i disminueix el temps transcorregut entre l'arribada d'un estímul nerviós i la resposta muscular, cosa que permet augmentar la coordinació intermuscular.
Sistema locomotor: a nivell muscular, augmenta la temperatura del múscul, cosa que afavoreix la força i la velocitat durant la contracció, i millora l'elasticitat del múscul i dels tendons, reduint el risc de lesions. A nivell articular, acondiciona els lligaments i la càpsula articular per a la realització d'exercicis d'una certa intensitat.