Literatura medieval castellana: Mester de Clerecia, Gonzalo de Berceo i l'Arcipreste de Hita

Textos orals i principis de la conversa

Gèneres orals: segons la planificació, els textos orals poden ser espontanis (conversa) o planificats (debat). Segons la intervenció dels interlocutors, poden ser singulars (conferència) o plurals.

Conversa

Forma comuna oral i impersonal. Es regeix pels principis de cooperació (la conversa exigeix la voluntat de cooperar: els participants reconeixen un propòsit comú, ens ajustem al tema, donem respostes i no donem més ni menys informació de la necessària, i de forma clara) i de cortesia (quan conversem establim un tipus de relació i realitzem uns actes de parla que es reflecteixen en l'ús del llenguatge. Si ens adeqüem a les normes de cortesia, la relació és positiva i es favoreix l'èxit comunicatiu de la conversa, mostrem interès per l'interlocutor i evitem conflictes).

Verbal

(Temps + Mode + Aspecte; perfectiu: compostes)

Gonzalo de Berceo

Primer poeta castellà conegut. És representatiu del Mester de Clerecia, perquè escriu en castellà narracions de tema moral amb un estil que combina un llenguatge senzill, mètrica regular i recursos expressius juglaresc.

Temes: religiós, liturgia, llegendes.

Obra: Milagros de Nuestra Señora.

Mester de Clerecia

Moviment literari de poesia narrativa en llengua romance, de caràcter culte i intenció didàctica i amena, que es desenvolupa a Espanya des del segle XIII fins a començaments del XV.

Característiques:

• Narracions escrites en romanç per autors cults.
• Les narracions tenen un objectiu didàctic o moral.
• Empren la cuaderna vía (estrofes de quatre versos de catorze síl·labes amb una forta cesura a la meitat del vers).
• Expressions juglaresques.
• Motius o temes que provenen de la literatura culta i de la tradició popular.

L'Arcipreste de Hita

Va escriure el Libro de buen amor, obra més brillant del segle XIV. De l'autor del llibre se sap el seu nom i la seva condició de sacerdot. En la seva obra reflecteix una personalitat molt acusada: és un home divertit i vitalista que canta els plaers del món i té una sincera religiositat.

L'obra està escrita en forma autobiogràfica, un recurs expressiu que aproxima el lector. El llibre demostra que era un gran coneixedor de la literatura culta i popular de la seva època.

Libro de buen amor

Obra escrita en vers amb predomini de la cuaderna vía, fruit del Mester de Clerecia, però per la seva ambigüitat didàctica se'n diferencia. Consta de diferents episodis amorosos: l'autor intenta aconseguir l'amor d'una dona que l'ha enamorat i, per això, a vegades recorre a intermediàries o alcavotes. A més dels escrits amorosos, hi ha també contes o exemples (composicions líriques), digressions morals i composicions burlesques.

Barreja la religiositat i el vitalisme profà. Presenta una actitud irònica i vitalista en una obra culta. L'estil és ric i molt variat (registre culte i col·loquial).