Literatura medieval catalana: Amor cortès i cròniques

1 - Amor cortès i trobadores

Amor cortès: El trobador es declarava servidor, fidel i lleial a la dama. Considerava la dama com un ésser superior en la jerarquia; la dama havia de ser casada. Es tractava d'un amor prohibit que calia ocultar al marit. Ocultaven el nom de la dama sota un pseudònim.

Trobadores, joglars i poetes

Els trobadores: escrivien versos i componien les seves obres. Joglars: cantaven i divulgaven la poesia trobadoresca amb acompanyament musical. Poetes: versificaven en llatí i en llengües romàniques.

Exemples de trobadores: Guillem de Cabestany (Berguedà), Ramon Vidal de Besalú, Cerverí de Girona, la Comtessa de Dia i la Reina de Mallorca.

Gèneres i estil

• Cançó: composició més característica, expressa sentiments amorosos.
• Sirventès: de propaganda ideològica o atac personal contra algun enemic.
• Plany: cant de lloança i lamentació per la mort.
• Alba: els sentiments dels amants al despedir-se després de passar la nit junts.
• Pastorela: diàleg entre una pastora i un cavaller.
• Balada i dansa: temes amorosos per ser ballats.
• Viadera: cançó de camí.

Estils de trobar: trobar lleu: planer i entenedor; trobar clus: més retòric i conceptual; trobar ric: llenguatge formal i artificiós.

2 - Expansió de la Corona catalanoaragonesa i cròniques

L'expansió de la corona catalanoaragonesa conquerí Mallorca i València, repartint el territori entre la noblesa. Els catalans repoblaren les zones costaneres i els aragonesos les interiors, d'aquí l'actual mapa lingüístic. Els reis cobraven impostos per pagar despeses militars, l'administració de la corona i les corts als regnes peninsulars; cal comparar les institucions amb el parlament a Anglaterra i els estats generals a França. Els burguesos s'organitzaren en gremis i augmentaren les rutes comercials. Algunes posicions racionalistes començaren a posar en dubte el saber religiós i defensaren el paper de la raó.

Ramon Llull (1232–1316)

Ramon Llull (1232–1316): primer escriptor en fer ús d'una llengua romànica per tractar temes cultes. Durant la joventut va tenir vida cortesana i conreà la poesia trobadoresca. Està documentat que es va casar amb Blanca Picany i tingué dos fills. Als trenta anys va experimentar un canvi espiritual: una conversió radical a la fe cristiana a causa d'una visió de Jesucrist crucificat. Va començar una vida religiosa dedicada a Déu i a la difusió del cristianisme.

Objecius i tasques:

1. Tasca misionera i conversió d'infidels.
2. Composició de llibres doctrinals i d'ensenyament de la fe cristiana.
3. Fundació d'escoles i monestirs per formar nous missioners.

Estudià filosofia, ciències, gramàtica llatina i àrab. Viatjà per difondre el seu art i convertir musulmans. Va morir a Mallorca el 1316.

Importància de Llull: aportà una contribució doble: diversitat i varietat literària i ser un dels primers escriptors a impulsar l'ús del càtala (llengua catalana) en obres cultes. Llull realitzà una important tasca de creació lèxica; pel que fa a la sintaxi empra tant elements cultes com elements populars. Va aconseguir situar la llengua en un estat de maduresa gràcies a la seua tasca d'enriquiment lèxic i sintàctic a partir del llatí i de l'àrab.

Obres (selecció)

• Filosòfica i doctrinal: Llibre de contemplació en Déu, L'arbre de la ciència, Llibre de cavalleria, Doctrina pueril.
• Narrativa: Blanquerna, Llibre de les meravelles, Llibre d'Evast i Llibre d'Aloma (segons la tradició, alguns textos formen conjunt amb Blanquerna).
• Místiques: Llibre d'amic e amat.
• Poètiques: Lo desconhort, Cant de Ramon.

Cròniques

Cròniques: narren les gestes dels reis de la Corona d'Aragó. Són un gènere informatiu que explica fets reals amb voluntat d'objectivitat, però sovint barregen elements llegendaris i tenen la intenció de justificar la política.

Característiques:

• Elements de ficció que s'afegiren a la història (excepte en la crònica de Pere el Cerimoniós).
• Patriotisme i exaltació de l'esperit de la nació com a justificació de la política.
• Sentiment religiós: creença que les decisions del rei responen a la voluntat de Déu.
• Intenció didàctica i moralitzadora.

Cronistes i obres

• Jaume I: narra els fets des del seu naixement fins a la conquesta de Mallorca, València i Múrcia. La llengua és viva i senzilla, molt expressiva. Relat autobiogràfic; emprà el «nos majestàtic».
• Bernat Desclot: funcionari de la cort; tracta el regnat de Pere II el Gran i la campanya de Sicília. Empra la tercera persona i té intenció d'exaltar la figura del rei Pere II. Llenguatge senzill.
• Ramon Muntaner: fou cavaller. Lloa les proeses i les virtuts de Jaume I, Pere II, Jaume II i Alfons III. Narra les seves memòries i experiències amb un llenguatge juglaresc («que us diré»). Fa ús de la primera, segona i tercera persona.
• Pere el Cerimoniós (Pere III): narra els fets esdevinguts durant el regnat d'Alfons III i el seu propi. Empra el «nos majestàtic» i un llenguatge elegant i madur.