Literatura medieval catalana: trobadors, Ramon Llull i cròniques

Els primers textos:

Trets comuns de l'Edat Mitjana:

Punt de vista social:

• Piràmide social molt estricta, implantació del feudalisme fonamentat en el vassallatge, pacte de fidelitat entre senyor i servent.
• Importància de l'honor, el valor i la fidelitat, vinculats a l'estament de la cavalleria.

Punt de vista cultural:

• Naixement de les llengües vulgars i accés a l'escriptura.
• Teocentrisme en la vida pública, privada, la literatura i l'art.
• Finalitat didàctica i moralitzadora de la literatura i l'art: pretenen entretenir i ensenyar.
• Introducció de l'alta cultura als monestirs.
• Pervivència d'una cultura popular en la poesia tradicional i joglaresca.
• Imitació en l'art i la literatura sense cap originalitat.

Trobadors:

Poesia trobadoresca:

• Lírica (cantada, acompanyada de música), profana (no religiosa) que expressava temes universals (amor, lament...) i culta, amb alta exigència mètrica i estilística.
• Escrita en llengua artificial, una koinè basada en el provençal, dialecte de l'occità.
• Va extreure la poesia culta en llatí i una poesia popular, anònima i no escrita.

Trobador:

Poeta de la cort que componia i cantava poesia culta en provençal per al públic culte de la cort.

Poeta: escrivia poesia culta en llatí.

Joglar: cantava/recitava poesia popular en la seva pròpia llengua o interpretava composicions d'un trobador.

Amor cortès:

Idealització de la dama:

• Dona noble, normalment casada, jove, bella, virtuosa...
• En el poema, l'anomena amb un senyal/pseudònim perquè no sigui reconeguda.

Personatges:

• Sovint amor adúlter.
• Apareixen l'hom (el trobador), la domna (esposa del senyor) o midons (dama a qui canta el trobador), el gilós (marit enganyat) i els lausengiers (espies que informen al marit).

Actitud de vassallatge:

El trobador mostra una actitud de súplica i voluntat de servei. Està disposat a fer el que calgui per aconseguir-la.

Sofriment:

Pot arribar al sofriment i dolor més extrems o a la mort si no és correspost.

Gèneres trobadorescos:

Sirventès:

Podia ser d'atac personal o defensa, o atac d'un país o política. Se servia de la música d'un poema ja conegut.

Plany:

Lament per la mort d'un personatge.

Debat poètic:

Discussió entre dos trobadors.

Pastorel·la:

Diàleg amorós entre un trobador i una pastora.

Alba:

Narració de la separació de dos amants a l'alba després de passar la nit junts.

Viadera:

Inspirada en la cançó popular paral·lelística.

Ramon Llull:

Primer autor no anònim que va escriure en prosa en llengua catalana sobre temes humanístics i científics. Un dels primers autors literaris en llengua romànica. Creador de llenguatge. Molts llibres seus tracten temes teològics, didàctics o morals.

Vida i obres:

Se li va aparèixer Jesucrist cinc vegades. Degut a això, va dedicar la seva vida a convèncer els "infidels", sobretot musulmans, de l'existència del Déu cristià. Va aprendre l'àrab per dur a terme millor la tasca evangelitzadora.

Els seus objectius:

• Convertir els infidels al cristianisme.
• Fundar escoles i monestirs.
• Escriure llibres per demostrar que la religió cristiana era veritable.

Cròniques:

Habitual que tinguessin una èpica (narració dels seus fets heroics i gloriosos).

Jaume I:

Crònica: Llibre dels fets. Narra en forma autobiogràfica els seus records personals, sobretot les conquestes de València i Mallorca.

Característiques:

• Intenció didàctica.
• Llenguatge viu.
• Providencialisme (creença que les pròpies victòries es deuen al designi diví).

Característiques generals de les cròniques:

• Fervor monàrquic i patriòtic envers la Corona catalanoaragonesa.
• Intencionalitat política de les decisions i accions dels reis catalans.
• Retrat d'un moment històric i mostrar els personatges en la seva dimensió més quotidiana i humana.
• Trets d'oralitat (llenguatge viu i directe).