La literatura i la situació artística a Espanya: del modernisme a la Generació del 27

Inicis del segle XX. La situació artística

El primer terç del segle XX es caracteritza per un context de crisi social. Els artistes volen transformar radicalment l'art i busquen noves formes d'expressió:

• Fascinació per la tècnica: els avenços tecnològics s'incorporen a l'art.
• Experimentació: s'investiguen, sense limitacions, totes les possibilitats expressives de l'art, i totes les disciplines artístiques s'influeixen entre si.
• Vocació universal: els artistes aspiren a crear obres comprensibles per a totes les alçades.

Vanguardes

• Surrealisme: intenta superar la racionalitat mitjançant l'inconscient i la imaginació.
• Dadaisme: defensa un art absurd i producte del atzar.
• Ultraisme: reacció contra l'ornamentació modernista; busca la metàfora nova i expressiva.

Trets comuns:

• Ruptura amb la concepció tradicional de la bellesa.
• Llibertat total en l'art.
• Desig de novetat: volen canviar la bellesa tradicional per una estètica actual, rompedora i provocativa.
• Interpreten la realitat amb nous ulls, per això busquen temes per al ser humà modern.
• Aposten per la llibertat total en les formes i en la versificació, i per un art universal.

Els ismes espanyols

S'deixen impregnar per l'esperit de profunda renovació estètica de les avantguardes europees i hispanoamericanes, però ho fan d'una manera peculiar: sense renunciar a la tradició literària.

• Ultraisme: a Madrid, el 1918, Juan Larrea, Rafael Cansinos i Gerardo Diego fundaren la revista Ultra. Defensaven l'eliminació de la rima, l'ús de tecnicismes i la recerca d'imatges i metàfores impactants.
• Creacionisme: fundat per Juan Larrea, Gerardo Diego i el xilè Vicente Huidobro. Afirmaven que la poesia és autònoma i independent del món, i que el poeta no ha d'imitar la natura, sinó crear una realitat nova.

L'escriptor de la vanguardia espanyola Ramón Gómez de la Serna és el madrileny que va tenir una intensa activitat literària en revistes i tertúlies. Destaca per les seves greguerías, una barreja de metàfora i humor.

La Generació del 27

Compost per poetes nascuts en el canvi de segle, que inicien la seva activitat entorn de l'any 1927. Quantitat i qualitat: edat de plata. Federico García Lorca, Rafael Alberti, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre, Gerardo Diego, etc. Van mantenir un estret contacte entre tots des de 1920 fins a 1936. En aquesta relació va tenir un paper molt important la Residència d'Estudiants de Madrid.

• Atracció per les vanguardies.
• Aprecio de la tradició literària, tant culta com popular.
• Mentre les vanguardies lluitaven contra la tradició, la Generació del 27 s'hi va inspirar i la va renovar.
• Desig d'originalitat, innovació i renovació poètica.
• Puresa de l'art i recerca de la perfecció.
• Presència d'elements surrealistes i onírics.
• Supremacia de la metàfora sobre altres recursos.

Temes

• La mort: molt present en els poetes del 27; en algunes composicions s'accepta amb actitud valenta, com un fet natural, i en altres amb dolor i frustració.
• L'amor: una influència de la poesia tradicional i una altra que opta per les innovacions de vanguardia.
• El paisatge: es recrea en les terres d'Andalusia i també en les castellanes.
• Preocupacions socials: van ser testimonis de dues guerres mundials i van patir la guerra civil. Apareixen la denúncia política, el desig de llibertat i el rebuig a la guerra.

Estil

• Mètrica popular (romanç, redondilla).
• Influència del Segle d'Or i l'ús de l'endecasíl·lab.
• Llenguatge poètic. Predominen les metàfores.
• A partir del 27, amb un cansament del formalisme, els poetes evolucionen cap a temàtiques socials i mètriques innovadores.

Rafael Alberti

El poeta que millor representa la neotradicionalitat de la Generació del 27. Poesia inspirada en el romancer i la lírica popular. Rescata temes i estrofes del folklore espanyol adaptant-los al seu estil. Poesia compromesa de caràcter polític, propera al comunisme. Aquesta afiliació el va portar a l'exili després de la guerra civil. Obres: Marinero en tierra, El poeta en la calle.

Pedro Salinas

Gran poeta de l'amor de la Generació del 27. En la seva obra s'observa una evolució de la poesia pura amb rasgos vanguardistes cap a una poesia més personal. Defensa la seva poesia com una reflexió sobre els grans misteris com la vida mateixa o l'amor. La seva poesia consta d'autenticitat, bellesa, enginy. Poemes caracteritzats per la tendència al vers lliure. Obres: Razón de amor, Largo lamento.

Vicente Aleixandre

Vers lliure i profunditat filosòfica i humana dels seus temes.

• Surrealisme: anys 30, canvi; la seva poesia es fa més personal i creativa.
• Humanització: després de la guerra civil fa un gir cap a les preocupacions socials i la vida de l'home comú.

Obres: Espadas como labios. Membre de la RAE i Premi Nobel de Literatura.

Federico García Lorca

El geni de la Generació del 27, destacat en poesia i teatre, es considera la cimera de la literatura del segle XX. Lorca obre el camí del neopopularisme; els seus versos combinen elements surrealistes amb la poesia tradicional. Metàfores i símbols. Poemes: Romancero gitano, Poeta en Nueva York.

• Personatges: tenen un component dramàtic; les protagonistes solen ser dones frustrades.
• Estil: sintaxi formal, plasticitat i vocabulari rural. Abunden metàfores i símbols.
• Lirisme: Lorca utilitza una gran càrrega lírica en els diàlegs, aquest tractament poètic en drames universals.

La crisi de final de segle. Situació històrica i cultural

Les guerres colonials: la pèrdua de les darreres colònies espanyoles, Cuba i Puerto Rico, provoca una crisi econòmica i existencial. El desastre del 98.

La crisi de la Restauració: Alfons XIII puja al tron el 1902 amb només 16 anys. El nou rei manté el sistema bipartidista de la Restauració, en el qual liberals i conservadors s'alternen en el poder. El 1923 el militar Primo de Rivera suspèn la Constitució de 1876 i imposa un règim dictatorial. En l'àmbit social la crisi augmenta les desigualtats socials entre els camperols i els burgesos.

L'art davant la crisi

La situació política i econòmica de finals del segle XIX provoca la reacció dels escriptors de l'època: el modernisme, que cerca la bellesa com a valor suprem; i la Generació del 98, un grup d'intel·lectuals preocupats per la situació del país que persegueix la regeneració política i cultural d'Espanya. Comparteixen esperit de protesta i un afany de renovació estètica.

Modernisme

• Actitud rebel.
• Renovació estètica contra el realisme.
• L'art es preocupa per la recerca de la bellesa, l'espiritualitat i l'expressió dels sentiments.
• La realitat lletja s'evadeix cap a altres mons.
• Estil refinat on la musicalitat desperta els sentits.
• Gènere: la lírica.

Generació del 98

• Actitud rebel.
• Renovació estètica contra el realisme.
• L'art es preocupa per la situació d'Espanya i expressa pessimisme pel rumb del país.
• L'artista busca en la literatura del passat i en el paisatge castellà l'essència d'Espanya.
• Estil sintètic i sobri amb molt significat.
• Conreen tots els gèneres.

Modernisme (moviment)

Moviment artístic de final del segle XIX que arriba a Espanya procedent d'Hispanoamèrica. Rubén Darío, amb el seu llibre Azul el 1888, inicia el modernisme. Aquests escriptors pensen que el realisme és vulgar i volen acabar amb la bellesa artística.

La lírica modernista

La bellesa és el principal objectiu del modernisme, per això la lírica és el gènere literari més utilitzat.

• Mètrica i estil: es persegueix la musicalitat i el ritme. Versos decasíl·labs i dodecasíl·labs. Rima aguda, pomposa i sonora. Estil elevat i refinat, cultismes i figures retòriques.
• Temes: sensualitat (a través de la natura, la dona, els perfums i la música s'exalta el plaer dels sentits); exotisme (el poeta vol evadir-se de la realitat i recrea escenaris llunyans); universalisme (el poeta fuig del provincianisme i mostra preferència per un llenguatge cosmopolita, aristocràtic i exquisit); intimisme i malenconia (l'autor projecta els seus estats d'ànim i sentiments íntims en paisatges).

Juan Ramón Jiménez

És l'escriptor espanyol que millor assimila el modernisme; la seva obra és molt personal i supera qualsevol classificació. Platero y yo. Juan Ramón evoluciona des del modernisme fins a la poesia pura. Es caracteritza per la recerca de la perfecció formal i de la bellesa. El tema principal de la seva obra és Déu, que crea i busca la bellesa.

La Generació del 98

Formada per un grup d'escriptors espanyols de final del segle XIX, de edats semblants, que anomenem «Generació del 98». Aquests autors senten la crisi del 1898 com un senyal d'alarma i proposen solucions per treure el país de la decadència.

Temes

• Situació d'Espanya.
• L'aprecio de la literatura del passat: revaloritzen escriptors d'altres èpoques.
• L'estudi de la història per buscar l'essència del país i recuperar els seus valors perduts.
• Contemplació i descripció del paisatge castellà, en el qual projecten el seu estat d'ànim i la seva visió crítica d'Espanya.

Estil

Vocabulari sintètic amb gran poder de significació. Defensen un estil antiretòric caracteritzat per l'escassesa de recursos i la sobrietat. Els seus components conreen la lírica, el teatre, l'assaig i la narrativa.

La lírica de la Generació del 98

Predomina el contingut sobre la forma.

• Sintaxi: el vocabulari és sobri i utilitza termes del món rural. El lèxic s'ajusta a la doble idea que l'autor vol transmetre: l'autenticitat i la pobresa d'Espanya.
• Decadència: els temes estan relacionats amb la crisi del país. Aire existencial i pessimista a la poesia.

Antonio Machado

• Preocupació existencial.
• Expressió dels sentiments.
• Paisatge castellà i la seva gent, com a reflex dels seus sentiments més íntims i de la seva preocupació per la situació d'Espanya.

Obres: Soledades, galerías y otros poemas. Parla de l'amor, dels somnis i del seu record en un to melancòlic. Altres obres: Campos de Castilla, on expressa la preocupació per Espanya; Nuevas canciones, on recorda la infància i la seva esposa difunta.

La narrativa de la Generació del 98

Els narradors de la Generació del 98 escriuen animats per un esperit de rebel·lia i compromís davant la realitat espanyola.

• Estil: sintètic, gust per les paraules tradicionals.
• Temes: la preocupació per la situació d'Espanya. L'evocació idealitzada del passat, que es pren com a model de valors perduts, i la descripció del paisatge de la meseta castellana, on l'escriptor projecta el seu amor a la terra i també la seva crítica més dura.

Miguel de Unamuno

Conrea tots els gèneres. La profunditat intel·lectual el converteix en el mestre de la Generació del 98.

• Temes: el problema d'Espanya i el sentit de la vida. Defensa la necessitat de modernitzar Espanya a imatge d'Europa, conservant la seva identitat. Una altra obsessió és l'angoixa de l'ésser humà davant la immortalitat.
• Novel·la: San Manuel Bueno, mártir.

Pío Baroja

Conrea el gènere narratiu: novel·la i conte. La seva prosa utilitza molts elements biogràfics i una visió pessimista de l'existència humana i de la realitat del país. Critica el retard cultural i científic que pateix Espanya. Estil de senzillesa formal. Novel·la: El árbol de la ciencia.

El teatre

Valle-Inclán va iniciar, amb la trilogia Martes de Carnaval i Luces de Bohemia, la renovació del teatre espanyol contemporani. Aquesta obra explica l'última nit de Max Estrella, un poeta cec i borratxo que personifica el fracàs de la societat espanyola. Inaugura l'esperpent, un estil literari caracteritzat per una visió deformada de la realitat. La intenció de Valle-Inclán és mostrar la realitat social i humana mitjançant una visió crítica, cruel i destructiva. L'objectiu és que el públic es conscienciï de com és la societat.

El teatre a principis del segle XX

El teatre tradicional. En aquesta època el teatre era una de les principals fonts d'oci i un negoci rendible: temes còmics o dramàtics, entretenir com a finalitat. Dues clares tendències: la comèdia burgesa, amb lleus sàtires socials (el màxim exponent és Jacinto Benavente amb Los intereses creados), i el teatre costumista, en el qual es donava una visió pintoresca i còmica d'una regió i la seva classe popular. Destaquen Carlos Arniches i els germans Álvarez Quintero.

Teatre innovador

Davant del teatre comercial, altres autors aposten per un estil més original i creatiu. Valle-Inclán inicia aquesta renovació del drama espanyol contemporani. Aquest teatre presenta un caràcter antiburgès i una tendència a l'ensenyament poètic i al lirisme. El principal exponent és Federico García Lorca, que a partir dels anys 30 intensifica la seva obra teatral com a autor i dramaturg, carrera d'èxit que va quedar truncada per la seva primerenca mort. La casa de Bernarda Alba, Bodas de sangre. Trets: temes sobre l'ésser humà com la lluita contra la tirania.