Literatura Valenciana del Segle XVII: Crisi, Dietaris i Teatre Barroc
Literatura Valenciana del Segle XVII: Crisi i Esplendor
El segle XVII valencià es caracteritza per una profunda crisi social i econòmica, agreujada per l'expulsió dels moriscos. Malgrat aquest context, la literatura produïda a València presenta una gran vitalitat, amb un marcat caràcter popular i la presència destacada de dietaris.
La Prosa: Dietaris i Testimonis de l'Època
Les obres en prosa escrites en valencià durant aquest període són escasses, però els dietaris hi ocupen un lloc rellevant. Aquests documents recullen, en ordre cronològic, diversos testimonis i notícies de l'època, amb anotacions en primera persona sobre els esdeveniments socials i polítics.
Pere Joan Porcar: Un Mirall de la Societat Valenciana
Pere Joan Porcar va escriure més de 3.400 fragments d'un dietari que descriu la València del segle XVII. Aquesta obra constitueix el millor reflex de la societat valenciana del moment, narrant fets quotidians i extraordinaris en una llengua popular, rica en matisos i girs col·loquials. El títol del seu dietari és Coses evengudes en la ciutat e regne de valencia. Aquest document històric ofereix notícies sobre esdeveniments succeïts a la ciutat de València durant una època molt conflictiva, evidenciant el debilitament de la consciència nacional dels valencians i l'extensió de la política centralista imposada pels nous governants.
Joaquim Aierdi: Anotacions Religioses i Socials
Joaquim Aierdi va escriure un immens dietari titulat Noticies de Valencia y son Regne. En ell trobem anotacions referides a temes religiosos, incloent-hi celebracions festives, així com aspectes relacionats amb la violència social.
El Teatre: Religió, Barroc i Mitologia
El teatre religiós continua el seu auge i esplendor. A més, cal sumar-hi comèdies i altres formes menors de teatre breu de gust barroc, com ara lloes, entremesos, balls i actes sacramentals.
Francesc Fontanella: Tragicomèdies Cultes
Francesc Fontanella va escriure obres cultes de teatre en vers, com la tragicomèdia Amor, firmea i porfia (1642) i Lo Desengany (1650). Aquesta última, protagonitzada per personatges mitològics, fa ús de molts recursos retòrics i mètrica barroca.
- Lo Desengany: Considerada la seva millor peça dramàtica, és una obra de temàtica mitològica on l'autor narra les relacions amoroses entre Venus i Vulcà. Aquest tema clàssic s'aprofita per introduir personatges pastors, Tirsi i Mireno, que han de resoldre els seus problemes amorosos.
El Pare Francesc Mulet: Obres Burlesques i Grotesques
El pare Francesc Mulet és autor de les obres burlesques La infanta Tellina i Los amores de Melisendra.
- La infanta Tellina: Paròdia de les intrigues amoroses en una cort cavalleresca, on l'autor recorre a un erotisme grotesc i sovint a una expressió grollera.
- Los amores de Melisendra: Reprèn el tema medieval de la rivalitat entre Gaiferos i Almansor. És una paròdia grotesca i obscena d'un romanç carolingi, amb personatges presentats de manera burlesca i desmitificada.
La Poesia: Tradició Culta i Corrents Barroc
En la poesia es manifesten dos corrents principals:
- Poesia Conceptista: Caracteritzada per la densitat conceptual i l'ús de l'equívoc, la paradoxa i la caricatura.
- Poesia Culterana: Caracteritzada per l'ús de la mitologia, la creació d'un món de bellesa absoluta i l'abundància de figures retòriques.
Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona
Francesc Vicent Garcia, conegut amb el pseudònim literari del rector de Vallfogona, és considerat el màxim exponent de la poesia burlesca i satírica del barroc. Les seves composicions també aborden temes com l'amor, la vida, el desengany i la mort. La seva obra poètica segueix el barroc castellà, tant en l'estil elegant i artificiós dels sonets i les dècimes, com en l'estil més popular i burlesc. A partir de la seva producció humorística i, sobretot, escatològica, va sorgir un corrent poètic anomenat Vallfogonisme, que va perdurar fins al començament del segle XIX.