Literatura Valenciana: Enric Valor, Poesia Actual i Teatre

Enric Valor: Riquesa lèxica i memòria col·lectiva

Enric Valor: gran riquesa lèxica. Les seues obres narren la vida social del sud del País Valencià, des de finals del segle XIX fins a la Guerra Civil. La seua primera obra fou L'ambició d'Aleix, però l'obra més important és el cicle de Cassana (3 novel·les). Representa la recuperació de la memòria col·lectiva. També destaca Les rondalles valencianes. Com a lexicògraf té un paper destacat en la gramàtica, crea la flexió verbal.

Característiques bàsiques de la poesia actual

Context: fi del franquisme, reconeixement dels drets lingüístics (marc que facilita la divulgació d'obres literàries). Els nous poetes formen una gran varietat de tendències: el rebuig del realisme reivindicatiu i l'afany d'investigar i innovar amb el llenguatge. El poeta és un alquimista que experimenta, la seua poesia és hermètica, formalista i amb influències avantguardistes.

Autors: Pere Gimferrer, Els miralls - procediments avantguardistes. D'altra banda, Jaume Pérez Montaner, reflexions íntimes i el món social formen un conjunt ben articulat.

Poesia de Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol: poeta traductor que ha fet nombroses col·laboracions musicals, un dels nostres poetes més guardonats. La seua poesia és de qualitat i no s'entén sense el seu compromís amb el poble. L'esclerosi múltiple l'acompanya tota la vida. La seua poesia té un caire autobiogràfic, amb diverses etapes: de vegades els seus temes venen condicionades per la seua malaltia. Renova amb l'actitud d'agafar-se a la vida, optimisme. Publica Els bells camins i un llibre de poesia dedicat al seu nou amor, el seu segon matrimoni. Finalment, la seua poesia presenta un nou tombant definit pel desconcert i la inseguretat.

Renovació teatral del període postguerra fins als 70

La dictadura controlava l'activitat teatral i imposa el teatre en castellà. Durant els anys 50 i 60, el franquisme comença a autoritzar algunes obres en la nostra llengua que hagueren de patir la censura prèvia i la limitació de publicitat en premsa i ràdio. Es va produir certa recuperació del teatre a Barcelona (Salvador Espriu). A València, es viu una situació de diglòssia: teatre culte en castellà i teatre humorístic i popular en valencià (sainet). Durant els anys 60 es comença a fer un nou teatre independent que buscava un públic amb un cert nivell cultural i seguia els corrents europeus: el teatre avantguardista, surrealista i l'absurd. En els anys 70 apareixen el mim o la provocació. Caldria destacar Els Joglars per Albert Boadella, Els Comediants, Dagoll Dagom i La Fura dels Baus.

Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual

• Investigació de nous espais escènics. Les companyies de teatre actual improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. La Cubana comença la representació fora del recinte teatral.
• Rebuig del teatre escrit a priori. Rebutgen la figura de l'autor teatral que escriu sol, a sa casa.
• Importància de la figura del director escènic. Ell és qui decideix finalment els detalls de tot allò que s'ha de representar, implicació total en l'obra.
• Rebuig de la visió occidental del teatre. Investigació per les formes teatrals africanes i sobretot orientals.
• Barreja de mitjans expressius (El Tricicle, Els Comediants, La Cubana).

Manuel de Pedrolo: Reflexió sobre l'existència humana

Manuel de Pedrolo planteja una reflexió rigorosa i complexa sobre alguns punts fonamentals de l'existència humana. S'interroga sobre la solidaritat humana, el conformisme davant la realitat, l'afany de revolta i les seues dificultats, la recerca del coneixement, la incomunicació, la mort i la trascendència.

Els personatges de Pedrolo apareixen en un món tancat que els separa de manera radical de l'espai exterior, sent personatges empresonats, els més decidits dels quals lluiten per enderrocar els murs de la presó. Escènicament, aquests conflictes suporten unes situacions tancades, angoixants i inútils.