Les Lleis Fonamentals, Economia i Oposició al Franquisme
Les Lleis Fonamentals del Franquisme
Aquestes lleis van configurar l'estructura institucional del règim:
- Fuero del Trabajo: Regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalisme.
- Ley Constitutiva de las Cortes: Creava les Corts com a òrgan legislatiu només deliberatiu i supeditat a Franco.
- Fuero de los Españoles: Declaració de drets dels espanyols, subordinada als principis del Moviment sense cap garantia de poder-los exercir.
- Ley del Referéndum Nacional: El Cap d'Estat podia sotmetre a consulta popular qüestions que considerés oportunes.
- Ley de Sucesión: Establia Espanya com a Regne i monarquia successora del franquisme, amb Franco com a Cap d'Estat.
L'Economia Franquista: De l'Autarquia a l'Estabilització
L'Autarquia Econòmica
Reglamentació del comerç exterior, regulat per l'Estat (ex: petroli). Foment de la indústria i regulació estatal de la comercialització i dels preus. Aquest model va provocar un estancament econòmic.
El Pla d'Estabilització (1959)
Mesures clau per a l'estabilització de l'economia:
- S'eleven els tipus d'interès.
- Es limiten els crèdits bancaris i es congelen els sous.
- Liberalització interior i exterior de l'economia.
Els Plans de Desenvolupament
Objectiu: Impulsar l'activitat del sector públic i oferir previsions i ajudes a inversors privats. Van obrir dues línies d'actuació:
- Accions estructurals: Per resoldre deficiències de la indústria.
- Pols de desenvolupament: Per reduir desequilibris regionals.
La Resistència Interior i l'Oposició (1939-1951)
Fases de la Resistència
- 1939-1944: Petita activitat guerrillera dels maquis.
- 1944-1947: Derrota de l'Eix. Creació del MSC i FNC. Es crea l'Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas.
- 1948-1951: Recomposició del moviment opositor.
Els Maquis: Invasió de la Vall d'Aran
Esdeveniment destacat de l'activitat guerrillera.
Ressorgiment de la Conflictivitat Social
Comunistes i cenetistes es centren en l'acció política clandestina. Sectors obrers catòlics plantegen reivindicacions socials i laborals. Es produeixen conflictes laborals (com la vaga de tramvies) i es desenvolupa un moviment estudiantil que s'oposa al SEU.
Modernització Social i Canvis Culturals
La societat experimenta canvis significatius:
- Accés progressiu a la societat de consum gràcies a l'augment del poder adquisitiu.
- Procés de laïcització i secularització que distancia la societat de l'Església.
- Accés a l'ensenyament bàsic.
- Modificació de l'estructura familiar (de família extensa a nuclear) i canvi del paper de les dones.
Reformes Institucionals i Legislatives (Tardofraquisme)
Lleis promogudes durant l'etapa final del règim:
- Ley de Bases de la Seguridad Social.
- Manuel Fraga promou la Ley de Prensa e Imprenta.
- Ley Orgánica del Estado.
- Ley de Representación Familiar.
- Ley de Sucesión (que designa Joan Carles de Borbó com a successor).
Tensions entre Immobilistes i Oberturistes
L'Escàndol Matesa, una empresa de maquinària tèxtil connectada amb l'Opus Dei (corrupció), va generar una crisi política. Aquesta crisi es va resoldre amb un govern monocolor.
La Descolonització del Sàhara Espanyol
Per procedir a la descolonització del Sàhara, el govern espanyol accepta un referèndum d'autodeterminació a proposta de l'ONU i el Front Polisario. Amb Franco malalt, Hassan II aprofita per fer la Marxa Verda. Finalment, se signa l'Acord de Madrid.