Ausias March i Tirant lo Blanc: estil, temes i estructura

.

Ausias March: es un cas aïllat " jo son aquell pus extrem amator.Centra la retòrica , reconeix tenir manca d'el·loquencia i d'art. No vol presumir de poeta sino d'amorós, és l'únic amador. Ausias està en contra dels trobadors, i els critica perquè han traspassat la veritat que només ell coneix "lleixant a part l'estil des trobadors, qui per escalf, trspassen veritat. Fa servir el català pur i alguns provençalismes. És el primer poeta culte que escriu en llengua catalana. Es deslliga del llast linguistic provençal. Té una influencia feble de Dante i Petrarca. Té una actitud davant les dones que el distància dels trobadors. Valora el seny, l'enteniment, la intel·ligència, no pas el cos. Es guarda la dona dins d'una mesura humana. El gest es però només captat pel subtits. Estil dur, no l'interssa la rima ni la mètrica. No fa la més petita concessió als valors formals de la poesia. No l'interessen les figures retòriques ni la bellesa dels vers utilitza el mètode decasilàbic natural(4+6). Utilitza la comparació com a recurs habitual. Són llargues i abracens tota una estrofa. És el primer líric, que en una tradició marcada fortament per l'emprempta provençal emprà el català com a llengua de poesia. La raó decisiva d'aquest fet cal cercar-la en el caràcter altament pesonal i sincer de la seva poesia. 

Tirant lo Blanc:El novelista peruá Mario Vargas Llossa qualifica que Tirande novela total terme que es basa en pluralitat d'aspectes de la realitat que Martorell incorpora a la ficció. Es tracta de la definitiva, d'insistir, des de noves perspectives en la presencia d'un realisme que ja hem comentaten els dos apartats anteriors. Mario diu que és una novel·la de cavalleria, fantàstica, històrica, militar social, eròtica, psicològica: totes aquests coses alhora i cap d'elles exclusivament, ni mes ni menys que la realitat.És una novela cavalleresca perquè és més que la simple narració de la peripècia vital d'un heroi poc fantàstic. Té també elements que pertanyen a la historia propera a l'autor. L'heroi és un estrateg singular. En el camp de les relacions amoroses assoleixen una variada gemma, i ocupen una amplia extensió. Podem considerar-la com una obra de costums socials, amb una bona mostra d'usos i costums d'aquella època, des de referències a menjars i a vestits fins a una mencií explícita dels sous que perceben els mercenaris. Es fa difícil de destriar de amnera clara, precisament perquè estan molt ben soldats, els elements que corresponen a la ficció i aquells que estan presos de la realitat objectiva. La pintura dels personatges, alguns d'ells tan rics com l'heroi o l'Emperadriu, al costat d'uns altres mes esquemàtiques i rígids. Mrtorell, en conclusió, realitzà una obra que és total perquè mostra las múltiples cares de la realitat composta de lectures, experiencies i ficcions integrades en un tot narratiu i relatades de manera global per un narrador omniscient. Estructura de la novel·la: Del capítol 1 al 97. L'acció transcorrea Anglaterraon Tirant assoleix gran fama com a cavaller. Del capítol 98 al 114.L'acció se situa en escenaris marítims, Tirant es converteix en un hàbil almirall.Del 115 al 297. som a l'imperi bizantí on el protagonista esdevé un cabdill victoriós contra els turcs, alhora que passan els seus amors amb la princesa Carmesina.Del 298 al 407. L'heroi que a naufragat a les costes de Tunis, es converteix en dirigent de les tropes nord-africanes i assoleix la conversió de nombrosos sarraïns. Del 408 al 487. Tirant retorna a l'imperi bizantí, l'allibera definitivament dels turc, es casa amb Carmesina i esdevé emperador fins la seva mort. En el Quijot Cervantes va fer dir al cura de l'aldea referint-se a Tirant: "Dademele aca, compadre; que hago cuentaque he allado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempo". Llengua i estil: la prosa del Tirant lo Blanc presenta dos estils ben diferenciats: un estil culte, retòric i barroc, el de l'anomenada "valenciana prosa" utilitzat en els aprlaments, els diàlegs i les lamentacions, i un de col·loquial, reflex de la parla viva valenciana, que es percep en els diàlegs breus, els refranys.