Llengua Catalana: Normativa, Variacions i Gèneres

Estructura del text

Plantejament, nus, desenllaç.

Accentuació

• Oberta (à, è, ò):
• Tancada (é, í, ó, ú):
• i + una altra vocal no formen diftong.
• Les paraules agudes porten accent quan acaben en vocal, vocal + s, -en, -in.
• Les paraules agudes acabades en diftong no s'accentuen.

Dièresi

• Diftongs: que, qui, güe, güi.
• i entre vocals (agraïa).
• u (peüc).

Tipus d'accent obert

• Seguida de síl·laba amb vocal i, u (fetus).
• Paraules esdrúixoles (gènere).
• Cultismes.
• Davant l, l·l, rr, r + consonant (cel), (ndr).

Tipus d'accent tancat

• Seguida de síl·laba + i, u (corpus).
• Paraules esdrúixoles.
• Cultismes.
• Participi del verb cloure (clòs).
• Pronom demostratiu neutre (això, açò).
• oc, ort, ol, olt, ot, ost, ossa, oig, ofa.

Àmbit d'ús

• Privat: informar, opinar (missatge d'àudio).
• Literari: entretenir (poema).
• Acadèmic: transmetre informació (conferència).
• Periodístic: informar (entrevista).
• Publicitari: convèncer (falca publicitària).
• Jurídicoadministratiu: informar i donar fe del contingut del text (contracte).

Modalitat del text

Adjectivació abundant, oracions atributives, comparacions. Seqüència narrativa, descriptiva, conversacional.

Gèneres literaris

• Narrativa: relata fets reals o imaginaris.
• Poesia: l'oda, el sonet o la cançó.
• Teatre: representa una història mitjançant la veu dels personatges.
• Assaig: l'aforisme o l'article.
• Gèneres informatius: transmeten informació objectiva sobre una persona o un lloc; són la notícia, la crònica o el reportatge.
• Gèneres d'opinió.
• Gèneres administratius: la instància, l'acta, el currículum o el saluda.
• Gèneres jurídics: la sentència, el testament, la llei o el decret.
• Gèneres acadèmics: tenen una finalitat didàctica i divulgativa.

Variació lingüística

Cronolectes, geolectes, sociolectes, registres.

Variació diafàsica

Registre col·loquial, estàndard.

Figures retòriques

• Al·literació: repetició de sons.
• Anàfora: repetició del mateix mot.
• Hipèrbole: exageració.
• Sinestèsia: associar dos elements que pertanyen al mateix camp semàntic.

Variació diatòpica

Català oriental i occidental

• Sistema vocàlic àton: (e, i, u) / (a, e, i, o, u).
• 1a persona del present d'indicatiu: (canto, canti) / (canto, cante).
• Pronúncia: (patef) / (patif).
• Present de subjuntiu: (canti) / (cante).
• Plurals esdrúixols: (homes) / (hòmens).
• Possessius: (meva) / (meua).
• Accentuació de la e: (parèixer, cafè) / (paréixer, café).

Dialecte valencià

• Article masculí: el.
• Morfema -e en la 1a persona del present d'indicatiu de la 1a conjugació: parle, pense, cante.

Català nord-occidental

• Article masculí: lo.
• Morfema -o en la 1a persona del present d'indicatiu de la 1a conjugació: parlo, penso, canto.
• Possessius: meua, teua, seua.
• (ix).
• Present de subjuntiu en -r: parlara, sentira.

Català central

• Article masculí: el.
• Morfema -o en la 1a persona del present d'indicatiu de la 1a conjugació: parlo, parlu.

Català balear

• Article salat: es, sa, ses (es camí, es cotxes, ses mares, sa mare).
• Morfema -Ø en la 1a persona del present d'indicatiu de la 1a conjugació: parl, pens, cant.
• Possessiu femení: meva, teva, seva.
• Imperfet de subjuntiu en -s.
• (eix).
• Present de subjuntiu en -i.