Llengua, variació lingüística i dialectes catalans: classificació i esquemes

Resum

El document explica els conceptes de llengua i variació lingüística geogràfica i la relació entre ambdós, i enumera els dialectes del català. Després classifica els dialectes en constitutius i consecutius, i en orientals i occidentals, amb exemples i esquemes per revisar-ne la distribució geogràfica.

Punts clau

La llengua és un sistema de signes lingüístics estructurat que permet la comunicació dins d'una comunitat lingüística.
La variació lingüística són les modalitats que una llengua adopta en les diferents zones del seu domini; tradicionalment s'ha anomenat variació dialectal.
Els dialectes constitutius apareixen des dels orígens de la llengua; els consecutius han aparegut més tard per conquesta, repoblació o immigració.
Els dialectes constitutius del català són el septentrional, el central i el nord-occidental; els consecutius són el balear, el valencià i l'alguerès.
Segons la localització geogràfica, els dialectes es classifiquen en orientals (rossellonès, central, balear, alguerès) i occidentals (nord-occidental i valencià).

Posa't a prova

Llengua i variació lingüística geogràfica

1. Defineix llengua i variació lingüística geogràfica. Digues quina relació s'estableix entre els dos conceptes. Posa exemples.

La llengua és un codi o sistema de signes lingüístics, perfectament estructurat, que fa possible la comunicació amb els altres membres de la comunitat lingüística. És un dels trets que configura la persona humana.

La variació lingüística són les diferents modalitats que una llengua adopta en les diverses zones del seu domini lingüístic (tradicionalment s'ha anomenat variació dialectal).

La relació entre aquests dos conceptes és que el dialecte no deixa de ser la concreció que la llengua té en una àrea determinada del domini lingüístic.

Dialectes catalans:

Rossellonès: Capcinès.
Central: Català septentrional de transició, salat, xipella, barceloní, tarragoní.
Balear: Mallorquí, menorquí, eivissenc.
Alguerès.
Nord-occidental: Ribagorçà, pallarès, tortosí.
Valencià: Septentrional, apitxat, meridional, mallorquí de Tàrbena i la Vall de Gallinera (Alacant).

Classificació dels dialectes

2. Els dialectes es classifiquen en constitutius/consecutius per una banda i orientals/occidentals per l'altra. Explica els dos criteris de classificació.

Els dialectes constitutius són els que apareixen en una llengua des dels seus orígens; en canvi, els dialectes consecutius són els que han aparegut per causes diverses (conquesta, repoblació, immigració) quan la llengua ja s'ha format.

Un dialecte és oriental o occidental depenent de la seva localització geogràfica.

Dialectes constitutius i consecutius

3. Digues quins dialectes són constitutius i quins són consecutius.

Els dialectes constitutius del català són: el català septentrional, el català central i el català nord-occidental, amb exclusió de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i el Capcir, que foren catalanitzades més tard i es consideren àrees consecutives.

Els dialectes consecutius catalans: el balear, el valencià i l’alguerès.

Esquema dels dialectes: Orientals i Occidentals

4. Fes un esquema dels dialectes segons siguin orientals o occidentals.

Català Oriental

Rossellonès (o català septentrional)
Central: septentrional de transició, salat, xipella, barceloní, tarragoní
Balear: mallorquí, menorquí i eivissenc
Alguerès

Català Occidental

Nord-occidental: ribagorçà, pallarès, tortosí
Valencià: septentrional, central o apitxat, meridional

Preguntes freqüents

Què és la variació lingüística geogràfica?

És el conjunt de modalitats que una llengua adopta en les diverses zones del seu domini lingüístic. Tradicionalment s'ha anomenat variació dialectal.

Quina diferència hi ha entre dialectes constitutius i consecutius?

Els dialectes constitutius són els que existeixen des dels orígens de la llengua. Els consecutius han aparegut més tard, quan la llengua ja s'havia format, per causes com la conquesta, la repoblació o la immigració.

Quins són els dialectes orientals del català?

Segons el document, són el rossellonès (o català septentrional), el central (amb el septentrional de transició, salat, xipella, barceloní i tarragoní), el balear (mallorquí, menorquí i eivissenc) i l'alguerès.