Llengua, Estil i Personatges Clau de Tirant lo Blanc: Anàlisi Detallada

Llengua, Estil i Personatges Clau de Tirant lo Blanc

Estilísticament, dos nivells es juxtaposen a Tirant lo Blanc. D’una banda, un estil culte i retòric, l’estil de la valenciana prosa, introduït a la literatura pel corrent humanístic i conreat amb gran perfecció per Roís de Corella. Es tracta d’una prosa recargolada, utilitzada per pràcticament tots els personatges que es presenten als parlaments, als conhorts, a les lamentacions i als diàlegs ampul·losos i erudits, i que intenta reflectir, morfològicament i sintàcticament, la prosa llatina.

Característiques de la Valenciana Prosa

• Llatinismes.
• Adjectius anteposats al nom.
• Tendència a separar parelles d’adjectius al davant i al darrere del nom.
• Col·locació del verb al final de l’oració, cosa que motiva l’aparició d’hiperbàtons forçats.
• Freqüents perífrasis.
• Supressió de la conjunció copulativa "que" a imitació de la sintaxi llatina.

El segon nivell estilístic present a la novel·la, el nivell col·loquial, és el que li confereix una bona part del seu atractiu. De fet, cal relacionar-lo estretament amb el propòsit de Martorell d’incorporar la realitat quotidiana a l’obra, propòsit que, en aquest terreny, és aconseguit amb la utilització de la parla viva i popular de la seva època. Així, podem constatar l’existència de refranys, frases fetes, interjeccions i exclamacions; en concret, els diàlegs bastits sobre preguntes i respostes breus.

Fonts d'Inspiració dels Personatges

• Roger de Flor, capità dels almogàvers. Roger de Flor partí de Sicília per posar-se al servei de l’emperador bizantí Andrònic II, i fou rebut entusiàsticament a Constantinoble. Lluità no sols contra els turcs, sinó també contra els genovesos. Es casà amb la neboda de l’emperador i s’enfrontà contra el Gran Carlemany d'aleshores, l’emir d’Anatòlia. Fou assassinat a Adrianòpolis, ciutat en la qual Tirant contragué la malaltia que acabà amb la seva vida i on redactà el seu testament.
• Joan Llunyadi, cabdill romanès d’Hongria, el qual derrotà dues vegades els turcs. Era valac, per la qual cosa els textos l’anomenaven Valachus, Balachus i a occident Blac o Blach, i per deformació “Blench”. Fou pare de Maties Corví, rei d’Hongria, i el seu escut d’armes portava un corb —precisament l’escudo que es fa pintar Tirant al capítol 125.
• Probablement també s’inspira en altres cavallers.