Les llengües del món, multilingüisme i l'art de narrar

Les llengües del món

Actualment, hi ha més de 6.000 milions de persones al món i s'hi parlen més de 5.000 llengües. N'hi ha que tenen molts milions de parlants (llengües majoritàries) i d'altres amb un nombre més reduït de persones (llengües minoritàries); les unes i les altres tenen la mateixa dignitat i mereixen la mateixa consideració. A Europa, les llengües majoritàries són el rus, l'alemany, l'anglès, el francès, l'italià i l'espanyol. El català ocupa una posició intermèdia.

Les situacions de minorització lingüística

Hi ha llengües que han vist limitada la seva presència en determinats àmbits o situacions; es tracta de llengües minoritzades. Les causes d'una minorització lingüística poden ser diverses:

• La imposició legal.
• L'existència de diglòssia o prejudicis.
• Les mancances en el procés de modernització.

D'aquesta situació es pot acabar en una substitució lingüística. La llengua catalana minoritzada va veure reduïts els seus usos a causa d'un seguit de lleis estatals que en prohibien l'ús públic. Des de 1975 fins ara s'ha aplicat una política de normalització lingüística perquè tots els ciutadans i totes les ciutadanes de l'àrea lingüística catalana la coneguin i la puguin utilitzar lliurement en totes les relacions socials.

Les situacions de multilingüisme

Els moviments de població fan que sovint en un territori hi convisquin persones que parlen llengües diferents. En aquest cas parlem de multilingüisme social. La creació de la Unió Europea i els processos de la globalització de l'economia fan més necessàries les llengües més ben implantades en les relacions internacionals.

El narrador i l'autor

El narrador no s'ha de confondre amb l'autor. El narrador és la veu que ens explica la història d'una narració. L'autor és l'escriptor que s'ha inventat la narració. Quan el narrador és un personatge que participa en els fets de la història, diem que és presentada des d'un punt de vista intern. I quan el narrador és una veu anònima que no participa en els fets, diem que és presentada des d'un punt de vista extern. Si aquest narrador té una visió il·limitada dels fets, diem que es tracta d'un narrador omniscient.