Lliga de Catalunya, Unió Catalanista i Memorial de Greuges: Història del Catalanisme
Lliga de Catalunya
El desacord del Centre Català va conduir a la formació de la Lliga de Catalunya el 1887, que va incorporar homes com Narcís Verdaguer, Lluís Domènech, Josep Puig i Enric Prat de la Riba. La nova organització tenia un caràcter més conservador que el projecte d'Almirall, amb la qual cosa va connectar millor amb la burgesia cada cop més descontenta de la política dinàstica. Aquest grup va defensar les reivindicacions de la llengua catalana, la defensa del dret civil català, el proteccionisme i l'execució d'una política catalana al marge dels partits amb implantació a tot l'Estat. Una de les primeres iniciatives va ser el missatge a la reina Regent el 1888, en el qual es demandava autonomia per a Catalunya.
Unió Catalanista
La campanya contra el projecte de codi civil va mostrar la necessitat d'organitzar més i millor el moviment catalanista, per això Narcís Verdaguer va proposar la fundació d'una nova entitat que coordinés tots els grups catalanistes comarcals d'arreu de Catalunya. El 1891 es va constituir la Unió Catalanista amb l'objectiu que fos una federació de tots els grups, centres, associacions, ateneus i publicacions. La finalitat d'aquesta unió era propagar les idees regionalistes i elaborar un programa comú per a tots els grups catalanistes. Va tenir un gran suport a la Catalunya rural, la qual cosa entroncava amb la voluntat de donar més participació a les organitzacions comarcals.
Es queixa de la manca d'atenció tant administrativa com política de la monarquia cap a Catalunya. A més, reclama poder utilitzar la llengua catalana en l'àmbit escolar, en el de la justícia i en l'administració pública. Defensa conservar el dret civil català davant dels intents de substituir-lo per un codi civil únic per a tot Espanya.
Lliga Regionalista
L'èxit de la candidatura unitària va afavorir la fusió dels dos grups en una nova entitat política, la Lliga Regionalista, un partit que va tenir el diari La Veu de Catalunya com a òrgan de difusió principal i que va consolidar la forma electoral del catalanisme. A les eleccions municipals del mateix any, la Lliga va obtenir onze regidors a l'ajuntament de Barcelona. Les victòries del 1901 van marcar una fita dins el corrupte sistema electoral de la Restauració, perquè va ser el primer cop que candidatures "no dinàstiques" van guanyar a Barcelona. A partir d'això, el joc polític a Catalunya ja no va passar per conservadors i liberals, sinó que l'hegemonia electoral es va disputà entre republicans i catalanistes, que es van convertir en les oposicions polítiques majoritàries.
Memorial de Greuges
És una font històrica que pel seu origen és primària perquè és contemporània dels fets que s'hi narren; per la seva naturalesa és una font textual i pel seu tema és de contingut polític. És un document públic, concretament un fragment d'un text de caràcter reivindicatiu i de protesta, anomenat Memorial de Greuges, on es presenta al monarca Alfons XII una relació dels principals greuges que pateix Catalunya a causa de la política centralista i unificadora dels partits que governen Espanya. S'ha de situar en el context de la Restauració, durant el final del regnat d'Alfons XII i en el marc de l'aparició de la primera plataforma catalanista el 1882, el Centre Català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall, després de la celebració del Primer Congrés Catalanista el 1881. Denuncia el centralisme i demana el dret a impulsar un sistema regional i descentralitzat com el que ja va funcionar anteriorment a Espanya abans de la imposició dels decrets de Nova Planta per Felip V el 1714.