Llinda i Arc: Elements Arquitectònics
Llinda
Element horitzontal construït d'una sola peça. En l'arquitectura clàssica s'anomena entaulament al conjunt d'elements situats sobre les columnes. Comprèn l'arquitrau, la cornisa, el fris i el frontó.
L'entaulament més genuí és el dòric. Així, els tríglifs representarien els extrems de les bigues transversals, i les mètopes, les planxes de fusta i de ceràmica que es col·locaven en els espais buits entre els tríglifs.
L'arquitectura allindanada es coronava amb teulades de dues o més vessants.
Element fonamental: encavellades o cavalls (armadura triangular que, retirada cada certa distància, cobreix tot el sostre).
A la Mediterrània, l'encavellada dona lloc al frontó i també originarà els teginats.
Arc
És un element sustentat de configuració corba i construït per diverses peces anomenades dovelles. Les forces, que ja no són verticals, descarreguen sobre unes peces verticals anomenades salmers.
L'arc dona lloc a dues característiques:
La volta i la cúpula
Gairebé sempre és recte, però quan l'arc és de mig punt rep el nom de volta de canó.
Volta de canó
Acostuma a construir-se amb uns arcs de reforç denominats faixons o torals (no és gaire segura i per això es crea la volta per aresta).
A les arestes de les voltes primitives es posen ogives (arcs) que recullen totes les pressions obliqües i les posen als extrems on, per la banda de fora, passen a un arc projectat a l'aire, l'arbotant.
La diferència entre la volta d'aresta i la volta ogival és que, mentre que la primera necessitava un complex bastiment de suport per al motlle de tota la volta, el segon només necessitava una senzilla estructura que permetia aixecar les ogives.
Sobre aquests elements de suport s'aixeca la superfície de la volta, anomenada plementeria.
La cúpula
El segon tipus de coberta és la cúpula, creada pel moviment de rotació d'un arc.
El primer problema es resol amb la utilització de trompes i de petxines. Normalment, la cúpula descansa sobre un tambor o cos cilíndric amb finestres, i en la seva clau s'obre un llanteró que contribueix a la il·luminació.
Les pressions obliqües se solucionen amb la col·locació de quarts d'esfera que ocupen els quatre arcs que sustenten la cúpula, o millor encara, traient-li pes i faixant-la interiorment, com va fer Brunelleschi a Florència.