Llorenç Villalonga: Vida, Obra i Context Històric a Mallorca

Llorenç Villalonga

Mallorca a principis del segle XX

A Mallorca subsistia una classe social aristòcrata, a la qual pertanyia l'autor, que havia restat al marge de les batzegades socials dels últims segles i conservava els seus privilegis. Dos fets importants van canviar aquest panorama: la Guerra Civil i la invasió de l'illa per part del turisme.

Vida

Llorenç Villalonga (Palma, 1897-1980) va estudiar medicina i es va especialitzar en psiquiatria. Abans del 1936 publicà alguna novel·la i alguna peça teatral en castellà. La seva visió crítica de la vida de Mallorca despertà sovint sorolloses polèmiques, que li comportaven moltes enemistats. En esclatar la Guerra Civil es traslladà a Binissalem, després mitificat com a Bearn a la seva obra. El 1939 es traslladà de nou a Palma.

Obra

Les novel·les fonamentals són Mort de dama i Bearn, que marquen dues èpoques ben diferenciades de la història de Mallorca i la seva actitud davant aquesta història.

Mort de Dama

Es va publicar el 1931. El personatge central, una vella senyora de l'aristocràcia anomenada Obdúlia, és un símbol: el d'un món anacrònic i absurd, tocat de mort. L'agonia de la protagonista esdevé, de manera caricaturesca i sarcàstica, l'agonia d'una classe social sencera.

Villalonga ens presenta una sàtira contundent, a vegades despietada. Aquesta sàtira causà un gran escàndol a l'illa, però a més de la caricatura permanent dels personatges, hi mostra la seva traça a l'hora de descriure la psicologia dels mateixos.

Bearn

Aquesta novel·la, de la qual es publicà primer la seva traducció al castellà (1956) i després l'original 5 anys més tard, és l'obra més important de Llorenç Villalonga. Al contrari que Mort de Dama, Bearn s'alça com una elegia magnífica d'aquest mateix món. És un tribut plàcid als senyors de l'aristocràcia que temps enrere havien dominat Mallorca.

El protagonista és don Toni, aristòcrata pràcticament arruïnat que viu a una possessió amb la seva dona. El llibre es divideix en dos: la recerca de l'eterna joventut com Faust venent l'ànima al diable, i la recerca de la immortalitat escrivint unes memòries. Això fa que la parella s'apropi més i tornin a compartir la vida. Aquest retorn a l'origen personal dels personatges resta sàviament treballat a la novel·la i es manifesta amb cites de Proust, que van influenciar Llorenç Villalonga.