Llotja de la Seda de València: Patrimoni Gòtic i Història
La Llotja de la Seda: Joia del Gòtic Valencià
La següent obra a comentar és la Llotja de València, també coneguda com a Llotja de la Seda. Aquesta emblemàtica construcció es troba a la ciutat de València, Espanya.
Context Històric i Artístic
La Sala de Contractació va ser obra de Pere Comte i Joan Ivarra, mentre que Pere Comte, Joan Corbera i Domingo Urtiaga van iniciar les primeres obres del Consolat de Mar. La Sala de Contractació es va construir entre 1482 i 1498, i el Consolat de Mar entre 1500 i 1548.
L'estil de la Llotja és el gòtic final o flamíger, que perd l'harmonia formal del període anterior (el gòtic clàssic o de plenitud) i la substitueix per l'exuberància ornamental. Està feta principalment de pedra i fusta.
Durant el segle XII, hi va haver un augment demogràfic gràcies a les millores en l'agricultura, fruit del contacte amb el món islàmic. Aquest va ser un període d'expansió amb un objectiu unificador i universalista. Aquest procés de creixement culmina al llarg del segle XIII, moment en què s'inicia una etapa de prosperitat econòmica i comercial que va permetre el sorgiment de la burgesia. Aquesta classe social va facilitar que la cultura passés a mans dels ordes mendicants de la ciutat. Aquests ordes van crear escoles i universitats que van esdevenir centres de referència cultural i d'ensenyament.
Arquitectura i Estructura
La Llotja està dividida en quatre espais principals:
- La Sala de Contractació
- El Consolat de Mar
- El Pati dels Tarongers
- La Torre
Des de l'exterior, es distingeixen dos cossos principals separats per la torre.
Espais Principals
La Sala de Contractació, situada a la dreta, presenta una façana amb una porta monumental d'arc apuntat, flanquejada per relleus escultòrics i finestrals decorats amb traceries. A l'esquerra, trobem l'edifici del Consolat de Mar, que consta de tres pisos:
- Planta baixa: amb finestres quadrangulars senzilles.
- Planta noble o del mig: amb finestrals tripartits mitjançant columnes fines coronades per riques traceries.
- Tercer pis: format per una galeria de finestres d'arc flamíger separades per contraforts coronats per pinacles, entre els quals hi ha vuit parelles de medallons amb figures d'herois, reis i déus.
Detalls Exteriors i Interiors
La decoració exterior es complementa amb merlets i vint-i-vuit gàrgoles que representen animals fantàstics i persones en actituds indecoroses. A la planta, es distingeixen els quatre espais, tots de superfície quadrangular.
La Sala de Contractació es divideix en tres naus amb vuit columnes helicoïdals sense capitell que, juntament amb les setze columnes adossades als murs, sostenen la volta de creueria i deixen un espai molt ampli i diàfan.
A l'interior del Consolat de Mar, destaquen els cassetons de fusta poligonals i quadrats que decoren els sostres de la planta baixa i la planta noble.
La Torre allotja la capella per a l'oració i una presó, tot i que actualment ja no té aquest ús. S'hi accedeix a través d'una escala de cargol sense eix central.
Al Pati dels Tarongers, destaca la font central i els treballs de filigrana als finestrals ogivals.
Funció i Significat
La Llotja de la Seda està situada al centre de València, enfront del Mercat Central i l'església dels Sants Joans, i pròxima a la Catedral. La seva integració és perfecta i es considera un exemple de l'esplendor cultural de la ciutat a l'Edat Mitjana.
Històricament, acollia les activitats comercials de la ciutat:
- A la Sala de Contractació s'hi duien a terme les transaccions.
- Al Consolat de Mar es resolien els diversos litigis entre mercaders.
- La presó estava destinada als comerciants que incomplien les seves obligacions.
Aquesta edificació es va convertir en un símbol econòmic de la ciutat de València, representant el seu potencial marítim i comercial en el moment de màxima esplendor de la Corona Catalanoaragonesa.
Influències Arquitectòniques
La construcció de la Llotja es troba a mig camí entre el Gòtic i el Renaixement, fusionant propostes de tradició medieval i solucions renaixentistes. La Llotja de Palma és una referència per la seva façana i les columnes helicoïdals de l'interior.
També hi ha influència de la cultura aràbiga, evident en la voluntat de tenir un pati amb font i tarongers. Al Consolat de Mar hi ha influència renaixentista en el cassetó inferior o els medallons que ornamenten la façana.