Locke i Hume: Coneixement, Idees i Teoria Política

1. L'origen del coneixement en Locke

Pel que fa a la qüestió del coneixement, Locke en fa un tractament, podríem dir, “en negatiu” i un tractament “en positiu”. És a dir, primer ens diu d’on no prové el nostre coneixement, per a continuació, dir-nos d’on prové.

En aquest tractament “en negatiu”, Locke fa una refutació de l’innatisme (doctrina que afirma l’existència d’idees innates). Aquesta refutació consta de dos arguments:

• Argumentació desqualificadora: Si existissin idees innates, serien patrons de coneixement als quals la realitat s’hauria d’emmotllar, falsejant-la.
• Argumentació psicològico-genètica: Si existissin, serien constants universals presents en tots els homes, però no hi ha acord sobre quines serien aquestes idees.

Origen i naturalesa de les idees

Les idees són els objectes o continguts de la ment quan l'home pensa. Locke nega l'existència d'idees innates i afirma que totes provenen de l'experiència. L'experiència pot ser:

• Externa: Idees simples de sensació (colors, sons, olors).
• Interna: Idees simples de reflexió (percebre, reflexionar, imaginar).

La ment és com una habitació buida que s'omple d'idees a través de l'experiència. A partir d'aquestes idees simples, la ment crea idees complexes.

Qualitats primàries i secundàries

Locke distingeix entre:

• Qualitats primàries: Reals i inseparables de l'objecte (forma, dimensions, solidesa). Són objectives.
• Qualitats secundàries: Subjectives, dependents de la percepció humana (colors, gustos, sons).

2. Les percepcions en Hume

Hume anomena percepció a qualsevol contingut de la ment. Es divideixen en:

• Impressions: Les més vives i intenses (dades immediates).
• Idees: Còpies de les impressions, menys vives.

Totes les idees simples provenen d'impressions prèvies. Les impressions poden ser de sensació (sentits) o de reflexió (emocions).

La idea de causalitat

Hume analitza si la causalitat és legítima. Conclou que la idea de causa no prové d'una qualitat inherent, sinó de la connexió necessària. Aquesta connexió no és accessible a priori, sinó que sorgeix de l'experiència constant i del costum, que ens indueix a creure que el futur serà com el passat.

3. El pensament polític de Locke

En els Dos tractats sobre el govern civil, Locke refuta l'absolutisme i el dret diví (teoria de Filmer). Locke és un autor contractualista: el poder polític sorgeix d'un pacte racional i voluntari.

L'estat de naturalesa

És un recurs metodològic on els éssers humans són lliures, iguals i independents. Els drets naturals són:

• Llibertat: Fonament de la resta.
• Propietat: Inclou la pròpia persona i els béns obtinguts pel treball.

Tot i ser un estat de pau, la manca d'un jutge imparcial per resoldre conflictes (inconvenients de l'estat de naturalesa) pot derivar en un estat de guerra. Per això, els individus pacten per crear una societat civil que garanteixi la seguretat i la propietat.