La Madeleine de París: Arquitectura, Història i Significat
A la part superior de La Madeleine trobem l’entaulament, amb coberta a dues aigües, i un frontispici a la façana principal que mostra una representació del Judici Final. També hi ha una estructura de forma voltada on tres cúpules sobre petxines embelleixen l'espai.
L’equilibri que presenta La Madeleine es deu al joc racional entre verticalitat (columnes) i horitzontalitat (entaulament). Tot plegat acaba constituint un temple clàssic amb una grandària superior a la dels originals. Combina solucions gregues, com les columnes, i romanes, com la inscripció DOM SVB INVOC SM MAGDALENAE.
L'Espai Interior de La Madeleine
A l'interior, l’edifici és molt espaiós. La manca de finestres, ja que les obertures previstes es van substituir per frescos representatius de la vida de Maria Magdalena, la converteixen en una cel·la fosca. Està decorada amb:
- Marbre
- Abundants daurats
- Escultures
La planta és rectangular i només hi ha una única nau voltada. Les tres cúpules sobre petxines determinen tres trams i són sostingudes per grans columnes corínties. La llarga nau acaba en un absis, decorat amb un fresc on Crist i Maria Magdalena apareixen acompanyats per personalitats històriques dels temps de Napoleó.
Integració Urbanística i Entorn
La Madeleine està situada a pocs metres de la Plaça de la Concorde. Des d’aquesta plaça o de la Rue Royale, la perspectiva de la façana de La Madeleine queda emmarcada entre dos edificis: un de civil i l'altre religiós des de 1842. Aquest conjunt urbà va ser planificat per Haussmann després que Napoleó l’encarregués, formant part de la gran transformació que va rebre la ciutat de París.
Funció i Significat Històric
La funció inicial d’aquest edifici va ser purament commemorativa, amb l'objectiu d'exaltar l’exèrcit francès. És a dir, Napoleó va posar l’art al seu servei per tal de justificar i legitimar el seu poder, tal com ho van fer els emperadors romans. Les monumentals dimensions del temple expressen clarament aquest anhel.
Models i Influències Arquitectòniques
Per a La Madeleine, l'arquitecte Pierre-Alexandre Vignon es va inspirar en la Maison Carrée de Nîmes, una obra romana imperial del 16 aC. Vignon va canviar dos elements molt significatius:
- Les seves dimensions, que són monumentals i ens permeten parlar d'eclecticisme.
- El pòrtic, que és octàstil en lloc d'hexàstil.
Aquest tipus de construcció eclèctica va ser molt utilitzada durant la urbanització i l'embelliment de les ciutats del segle XIX.