Maison Carrée de Nimes: Història i Anàlisi del Temple Romà

F.15. Maison Carrée

1. Fitxa tècnica

• Autor: Desconegut
• Cronologia: 16 a.C.
• Materials: Pedra
• Sistema constructiu: Arquitravat
• Estil: Romà imperial
• Localització: Nimes, sud de França

2. Context històric

Aquest temple es va edificar en temps de l'emperador August (31 a.C. - 14 d.C.) i és un dels més ben conservats de l'Imperi. La seva presència al sud de França indica el nivell de romanització de la Gàl·lia durant la dominació romana.

Característiques generals:

• Art eclèctic: L'art romà assimila influències dels pobles conquerits. El temple romà deriva del grec, però incorpora el pòdium d'influència etrusca.
• Pragmatisme: L'art romà dona més importància als aspectes pràctics i funcionals que a l'estètica.
• Unifacialitat: El temple romà prioritza la façana frontal; eren edificis dissenyats per ser contemplats de front.
• Espai interior: Els romans donaven més importància a l'espai interior que als exteriors.
• Subordinació a l'Estat: Pèrdua d'importància de l'artista, ja que l'art està al servei dels interessos de l'Estat.

3. Anàlisi formal

Aquesta obra és un temple hexàstil d'ordre corinti pseudoperípter (columnes adossades al mur) sobre un enorme podi que dona accés a l'entrada principal mitjançant una gran escalinata. El pronaos presenta dues columnes a cada costat que donen pas a una cel·la (naos) envoltada de 20 columnes adossades al mur.

A l'interior del temple hi ha la cel·la sagrada, on només s'hi podia accedir des de la porta d'entrada de l'edifici.

Elements constructius i decoratius

• Elements de suport: Cal destacar les columnes corínties de 17 metres d'alçada, algunes de les quals no tenen funció de suport.
• Elements suportats: La coberta a dos aigües i l'entaulament, format per un arquitrau de tres platabandes, un fris amb decoració floral i una cornisa.
• Frontó: L'edifici és coronat per un frontó triangular on probablement hi havia escultures avui desaparegudes.
• Decoració: Capitells amb fulles d'acant i fris lateral amb motius florals.

Entorn i integració urbanística

Va ser construït al centre de la ciutat, a la plaça pública (fòrum), on confluïen els dos carrers principals: el Cardo i el Decumanus. L'espectacular podi demostra que el temple va ser pensat per ser contemplat frontalment, convertint l'escalinata en un element fonamental del traçat urbà.