La Maison Carrée de Nimes: Història, Arquitectura i Context
La Maison Carrée
Cronologia: 16 a.C., època d'August.
Context històric
L'any 27 a.C. s'instaura a Roma una monarquia militar. Tot el poder estava concentrat en Octavi, qui va rebre els títols de Caesar, Imperator i Augustus. August va pacificar la Gàl·lia i Hispània, dividint-les en províncies. Els dominis de Roma es van estendre per Europa, les fronteres de l'imperi van ser més segures, impulsà les obres públiques i fomentà les arts. Va viure un gran moment d'esplendor; aquest període s'anomena Pau d'August i es caracteritza per una estructura social, jurídica, política i comercial sòlida (Dret romà). Gràcies a l'art es va poder demostrar el poder, i el poble romà va rebre influència grega. Es van construir edificis a totes les ciutats.
L'edifici es troba a Nimes, una de les principals ciutats de la Gàl·lia, situat al fòrum de la ciutat.
Fitxa tècnica
- Autoria: Arquitecte desconegut.
- Estil: Romà imperial.
- Materials: Pedra calcària blanca de gra fi.
- Sistema constructiu: Arquitravat.
Anàlisi arquitectònica
Suport: En el pòrtic de l'entrada, les columnes sostenen l'entaulament. La columnata que envolta el temple està adossada als murs de la cel·la, perdent la funció de suport. Les columnes són altes (17 m), d'ordre corinti, estilitzades, amb base, fust acanalat i capitell decorat amb fulles i flors.
L'entaulament està format per arquitrau amb tres platabandes; a sobre hi ha el fris i la cornisa. El conjunt és coronat amb un frontó.
Planta: Rectangular. Temple pseudoperípter hexàstil (6x11 columnes). L'edifici s'aixeca sobre un pòdium de 2,80 m d'alçada.
Dimensions: 14 m (ample) x 28 m (llarg).
Espai exterior i interior
Només hi ha un pòrtic davanter molt gran que es delimita amb 6 columnes al davant i 3 laterals. Només hi ha una cel·la; aquest temple no té opistòdom. Les columnes adossades al mur permeten que la naos sigui més ampla, ja que s'eliminen els passadissos existents.
Elements decoratius
La decoració del fris és més senzilla que en els temples grecs, amb relleus florals inspirats en els de l'Ara Pacis. En la part frontal, hi ha grups de forats que tenien com a funció sostenir lletres de bronze d'una inscripció commemorativa. El frontó no tenia decoració.
Significat i funció
El temple el va fer Agripa en honor a Octavi i la seva família. Estava dedicat als déus de Roma i a Lucius i Gaius (nets de l'emperador i fills de la seva filla Júlia i del mateix Agripa).
Va tenir una influència important durant el Renaixement i en els temples neoclàssics, com la Madeleine de París.