Majestat Batlló: Escultura Romànica del Segle XII

Majestat Batlló

A. Context: L'obra va ser comprada a un antiquari el 1914 per l'industrial català Enric Batlló i, posteriorment, donada al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Segurament, la localització original fou alguna església de la Garrotxa.

B. Estil:

Escultura

Al segle XII, visqué l'esclat i l'esplendor de la imatgeria romànica. Factors com els pelegrinatges i la necessitat d'una imatge de Crist a l'església feren que temes com la crucifixió passessin a un primer pla. Els prototips acostumaven a ser el Crist en Majestat, el Crist sofrint i la Mare de Déu. Aquest tipus d'obra tenia una clara funció litúrgica, com a part del mobiliari estàtic de l'església.

C. Anàlisi Formal:

Visió frontal. No es conserva tota la talla. Presenta una composició frontal, hieràtica i simètrica, trencada per la lleugera inclinació del cap cap a la dreta. Desproporció en relació amb la creu i amb la seva anatomia. Una túnica llarga anomenada manicata cobreix tot el cos, lligada amb un cíngol i la geometrització del conjunt. Els plecs a la part superior del cenyidor són més fins que a la part inferior. Les mànigues de la túnica estan decorades amb motius florals en cercles de color vermell i blau. El cap és una sola peça i no incorpora cap corona. Els cabells, de manera simètrica, i la barba trenada. Geometrisme als ulls, al nas i a les orelles. Simetria també present en la policromia, colors vius. La túnica està decorada en forma de cercles concèntrics i motius florals de colors blaus i vermells.

D. Anàlisi Conceptual:

Funció i Tema

Construir un record visual d'allò que es predicava des de la trona i, alhora, mantenir el respecte per l'autoritat divina i humana, religiositat entre el poble. La imatge havia de servir per motivar el devot, per això la mirada de Jesucrist va inclinada i es dirigeix cap avall.

Interpretacions

El símbol d'un Déu que regna, que aferma les creences medievals en el marc dels quals el món era entès com un reflex de la voluntat divina. L'ordre social quedava justificat i les institucions feudals tenien un poder desmesurat. D'aquí també l'actitud majestàtica i distant de Crist a la creu, símbol de la legitimitat del poder diví.