Malalties infeccioses: causes, transmissió i defenses
Les malalties infeccioses: són aquelles causades per microorganismes patògens com bacteris, virus, protozous i fongs.
Bacteris: El bacteri és un organisme unicel·lular sense nucli. Quan els bacteris es multipliquen a l'interior del cos, van destruint les cèl·lules. Fabriquen toxines que es reparteixen a través de la sang i causen els símptomes més greus de la malaltia.
Virus: Els virus no es poden reproduir per si mateixos; han d'introduir-se dins d'una cèl·lula on es podran reproduir. En sortir de la cèl·lula l'afebleixen o la destrueixen.
Protozous: Els protozous són organismes unicel·lulars amb nucli definit (eucariòtics).
Fongs: Els fongs són organismes unicel·lulars o pluricel·lulars amb nucli definit. Acostumen a causar malalties en aquells pacients que ja estan afeblits per alguna altra malaltia.
Transmissió de malalties infeccioses
- Per contacte directe: el microorganisme passa d'una persona malalta a una altra de sana; pot ser a través de malalties de la pell, de l'aparell respiratori o de transmissió sexual.
- Per mitjà de l'aigua contaminada.
- Per mitjà d'aliments contaminats.
- Per mitjà d'animals, anomenats vectors.
Desenvolupament de les malalties infeccioses
- Infecció
- Període d'incubació
- Període agut
- Període de declivi
- Convalescència
La defensa contra les infeccions
Mecanismes inespecífics de defensa
Mecanismes inespecífics de defensa que ens protegeixen davant de qualsevol infecció. Un exemple és la pell, que és una barrera difícil d'atravessar per a la majoria de microorganismes. També les mucoses, que són els epitelis que recobreixen les cavitats corporals en contacte amb l'exterior i que ajuden a eliminar o impedir l'entrada de microorganismes. La inflamació és una resposta de l'organisme davant dels microorganismes: la zona afectada s'envermelleix, s'infla, augmenta la seva temperatura i fa mal.
Mecanismes específics de defensa
Van dirigits contra cada microorganisme concret que entri en contacte amb nosaltres. Els identifiquen, els reconeixen com a estranys i elaboren una estratègia de defensa específica. Aquests mecanismes constitueixen el sistema immunitari. El component més important són els glòbuls blancs de la sang anomenats limfòcits.