Malalties Infeccioses: Microorganismes, Transmissió i Resposta Immunitària

Malalties Infeccioses: Un Punt de Partida

Malalties més mortíferes

Les malalties infeccioses més mortíferes inclouen:

• Pneumònia
• Tuberculosi
• Paludisme (Malària)
• SIDA

Aquestes malalties provoquen gairebé el 90% de les morts per infeccions a nivell global.

Malalties emergents

Són aquelles que han anat apareixent en els últims anys:

• Èbola: Malaltia vírica que afecta mamífers (incloent-hi els humans). Causa hemorràgies i febre, i sovint és mortal.
• SARS (Síndrome Respiratòria Aguda Greu): Malaltia respiratòria que es va originar a la Xina.
• COVID-19: Malaltia causada pel virus SARS-CoV-2.

Malalties reemergents

Són malalties ja conegudes que es consideraven erradicades o controlades, però que ara tornen a aparèixer:

• Còlera: Causada per un bacteri que produeix diarrees severes. Es transmet principalment mitjançant aigua contaminada. Actualment, apareix en zones amb desastres naturals o guerres, provocant deshidratació corporal. El tractament consisteix en hidratació i, si cal, antibiòtics.
• Tuberculosi: Malaltia infecciosa produïda per un bacteri que afecta principalment els pulmons, dificultant la respiració. És prevalent en països amb accés limitat a antibiòtics.
• Dengue: Causada per un virus i transmesa per un mosquit. És més freqüent en nens i adolescents. Pot produir hemorràgies que, en casos greus, poden ser mortals.
• Malària: Produïda per un protozou que afecta els glòbuls vermells. Causa febre alta i debilitat severa a causa de la pèrdua de glòbuls vermells.

Relació entre Malaltia i Microorganisme

Louis Pasteur va ser el primer a relacionar una malaltia amb un microorganisme. Posteriorment, Robert Koch va desenvolupar la Teoria Microbiana de la Malaltia mitjançant l'estudi d'un bacteri. Aquesta teoria estableix que cada malaltia infecciosa és produïda per un microorganisme determinat i genera una patologia específica.

Els Postulats de Koch

Els postulats de Koch són criteris que demostren que una malaltia és d'origen microbià. Són els següents:

1. El microorganisme ha d'estar present en tots els individus amb la mateixa malaltia.
2. El microorganisme ha de ser recuperat de l'individu malalt i poder ser aïllat en un medi de cultiu pur.
3. El microorganisme provinent d'aquest cultiu pur ha de causar la mateixa malaltia quan s'inocula a un altre hoste susceptible.
4. L'individu experimentalment infectat ha de contenir el microorganisme original.

Agents infecciosos (Microorganismes patògens)

Els microorganismes patògens són aquells que produeixen malalties:

• Virus

  Els virus no són cèl·lules ni organismes vius; són paràsits intracel·lulars obligats. Exemples inclouen els virus de la grip, el refredat comú, la COVID-19 i la SIDA.

  Cicle vital del virus

  1. Fixació: El virus entra en contacte amb la cèl·lula hoste. Si hi ha afinitat química amb la membrana, s'hi enganxa.
  2. Penetració: Un cop fixat, el material genètic (ADN o ARN) del virus entra a la cèl·lula.
  3. Replicació: L'ADN o ARN víric es copia utilitzant la maquinària de replicació de la cèl·lula hoste. A vegades, el material genètic víric s'integra en l'ADN de la cèl·lula hoste.
  4. Muntatge: La cèl·lula hoste fabrica les càpsides del virus i s'hi insereix el material genètic víric.
  5. Alliberament: Finalment, els nous virus surten de la cèl·lula, sovint provocant la seva lisi (destrucció).

• Bacteris

  Són cèl·lules vives procariotes (sense nucli definit). Es classifiquen per la seva forma, com els cocs (esfèrics) i els bacils (en forma de bastó). Malalties causades per bacteris inclouen la tuberculosi, el còlera i l'àntrax.

  Una característica important és que les seves cèl·lules són molt diferents de les nostres, cosa que permet combatre'ls "fàcilment" amb antibiòtics.

• Protozous

  Són organismes eucariotes, majoritàriament unicel·lulars. En el cas que siguin infecciosos (com el que causa la malària), les seves cèl·lules són similars a les nostres, cosa que els fa més difícils de combatre.

• Fongs

  Poden ser organismes pluricel·lulars o unicel·lulars. Alguns són paràsits i són difícils de combatre, ja que tenen cèl·lules eucariotes. Malalties causades per fongs inclouen el peu d'atleta i la candidiasi. La seva alimentació és molt diversa.

Resposta de l'Organisme Davant la Infecció

Fonts i Mitjans de Transmissió

• Fonts d'infecció: Organismes infectats (humans, animals, etc.).
• Mitjans de transmissió: Aigua, terra, aire, aliments, vectors (mosquits, etc.).

Tipus de Transmissió

• Transmissió directa: Contacte directe entre la font d'infecció i un individu sa (ex: COVID-19, grip).
• Transmissió indirecta: Els gèrmens passen per un altre medi abans d'arribar a les persones (ex: a través d'aliments contaminats, picades de mosquits).

Resposta Immunitària

La resposta immunitària és un mecanisme de defensa present en tots els animals i plantes.

• Barreres naturals

  Són defenses físiques o químiques, com la pell, les mucoses, els àcids estomacals, etc.

• Sistema immunitari

  Només el tenen els animals i està format per cèl·lules especialitzades.

  • Leucòcits (glòbuls blancs): Són les cèl·lules clau del sistema immunitari.
    • Fagòcits: Situats en òrgans com els ganglis limfàtics, s'encarreguen d'engolir i destruir partícules estranyes o microorganismes.
    • Limfòcits: Es formen a la medul·la òssia vermella i s'acumulen en els ganglis limfàtics. Hi ha dos tipus principals: els limfòcits B i els limfòcits T.

Mecanisme de la Resposta Immunitària Adaptativa

1. Els macròfags (un tipus de fagòcit) engolen el patogen i presenten fragments de les seves proteïnes a la seva membrana cel·lular (cèl·lules presentadores d'antigen).
2. Els limfòcits T auxiliars que reconeixen aquestes proteïnes víriques presentades per les cèl·lules presentadores s'activen.
3. Els limfòcits B activats, amb l'ajuda dels limfòcits T auxiliars, fabriquen anticossos específics que s'enganxen a les proteïnes del patogen. Això impedeix que el virus s'enganxi a les cèl·lules hoste o facilita la seva eliminació.
4. Els limfòcits T citotòxics també s'activen i s'enganxen directament al virus o a les cèl·lules infectades pel virus. Com que l'estructura de les cèl·lules infectades canvia, els limfòcits T les reconeixen i les poden "atacar" i destruir.

Un cop superada la infecció, el nombre de limfòcits B i T disminueix, però moltes vegades en queda un petit nombre.

Memòria Immunitària i Immunitat Artificial

Els limfòcits T i B de memòria romanen en el cos, permetent una resposta més ràpida i eficaç davant una futura exposició al mateix patogen.

Una altra manera d'aconseguir la immunitat és mitjançant la immunitat artificial (vacunació). Això s'aconsegueix introduint en el cos el patogen (virus o bacteri) mort o inactivat, que no és actiu i no pot causar la infecció. No obstant això, el procés immunitari sí que es desencadena, i com que el patogen és inofensiu, no ens afectarà, però el cos generarà memòria immunitària.

Medicaments contra les Infeccions

• Antibiòtics

  Són substàncies químiques d'origen biològic o sintètic que maten els bacteris o impedeixen la seva multiplicació. És important recordar que els antibiòtics només són efectius contra els bacteris, no contra els virus.

• Antivirals

  Són fàrmacs que actuen contra els virus. Són sovint menys efectius que els antibiòtics i solen actuar evitant l'entrada del virus a la cèl·lula o interferint en la seva replicació.

  Els antibiogrames són proves de laboratori que s'utilitzen per determinar la sensibilitat d'un bacteri a diferents antibiòtics, assegurant que el tractament sigui efectiu.

Resistència als Medicaments

Els bacteris poden desenvolupar resistència als antibiòtics de dues maneres principals:

1. Mutacions genètiques: A través de mutacions en el seu ADN, els bacteris poden adquirir la capacitat de destruir l'antibiòtic o de modificar la seva diana.
2. Intercanvi d'agents genètics: Un bacteri pot transferir informació genètica (plasmids) que confereix resistència a un altre bacteri, fins i tot d'una espècie diferent.