Malalties Sanguínies i Funcionament del Cor: Guia Completa

Malalties segons les cèl·lules sanguínies

• Falta d'eritròcits: Anèmia
• Leucòcits de més: Infecció
• Més mg/dL d'urea: Problemes renals
• Més glucosa: Malaltia cardiovascular
• Colesterol de més: Diabetis
• Trombòcits de menys: Risc d'hemorràgia

Tothom pot donar sang a tothom?

• AB+ (receptor universal)
• O- (donant universal)

Colesterol: Líquid natural. El dels aliments és absorbit a l'intestí prim, s'uneix a proteïnes i, així, el sistema limfàtic el transporta fins a la vena cava i, des d'aquí, es reparteix per tot el cos. És imprescindible perquè desenvolupa les funcions següents: forma part de la membrana plasmàtica de totes les cèl·lules animals i és la base per sintetitzar àcids biliars per a la digestió dels greixos; és la base per la síntesi d'algunes hormones.

El fetge fabrica lípids, com el colesterol, als quals uneix proteïnes per formar lipoproteïnes, que allibera a la sang: les HDL (capten colesterol) i les LDL (alliberen colesterol als teixits). El colesterol de les HDL s'anomena "bo" i el de les LDL, "dolent".

Analítica

• Hemograma: Quantitat de cada un dels tipus de cèl·lules sanguínies (eritròcits, els diferents tipus de glòbuls blancs i les plaquetes). L'hematòcrit és el volum que ocupen les cèl·lules respecte del total.
• Anàlisi bioquímica: Concentració de les diverses molècules circulants (glucosa, colesterol, albúmina, àcid úric, etc.).

Hi ha valors normals de referència amb els quals s'han de comparar els de l'analítica per esbrinar si hi ha alteracions o patologies. Aquests valors varien segons el sexe i l'edat.

Circulació menor o pulmonar: La sang surt del ventricle dret (per artèria pulmonar) cap als pulmons i torna a l'aurícula esquerra (per les venes pulmonars).

Circulació major, sistèmica o general: La sang surt del ventricle esquerre (per artèria aorta) fins a tots els òrgans del cos (menys pulmons) i torna a l'aurícula dreta (per les venes caves). La sang que arriba als òrgans és oxigenada, es produeix la respiració cel·lular (per obtenir energia) i la sang surt dels òrgans amb molt poc oxigen i molt CO2.

Cor: Situat al tòrax entre els dos pulmons. Òrgan buit de mida d'un punt que té una forma cònica amb la punta cap avall i a l'esquerra. Bombeja la sang perquè arribi a totes les cèl·lules i parts del cos (vàlvula tricúspide, mitral, pulmonar i aòrtica). El cor es contrau i es dilata de manera rítmica, anomenat batec cardíac. El període comprès entre el final d'una contracció i l'inici de la següent és un cicle cardíac.

El cicle cardíac comprèn una fase de dilatació que es diu diàstole i una fase de contracció que es diu sístole.

Diàstole (0,4 s): El cor es dilata i la sang pobra en oxigen entra per l'A.D. (venes caves). La sang rica en oxigen (que ve dels pulmons) entra per l'A.E. (venes pulmonars). Les vàlvules semilunars es tanquen i provoquen el so curt del batec cardíac.

Sístole auricular (0,1 s): Les aurícules es contreuen i les vàlvules tricúspide i mitral s'obren, la sang passa de les aurícules als ventricles. Els ventricles estan relaxats en diàstole i es van omplint.

Sístole ventricular (0,3 s): Les vàlvules mitral i tricúspide es tanquen, produint el so més llarg del batec cardíac. Les vàlvules semilunars s'obren i els ventricles es contrauen. La sortida de la sang del cor: la sang pobra en oxigen surt del V.D. per artèria pulmonar (cap als pulmons) i la sang rica en oxigen surt del V.E. per artèria aorta. Les aurícules estan relaxades en diàstole.

La freqüència del pols coincideix amb les contraccions del cor. Els impulsos cardíacs es poden registrar en gràfics (electrocardiogrames).

Pressió sanguínia: Força que exerceix la sang sobre les parets dels vasos sanguinis. Necessària perquè la sang arribi a totes les parts del cos a través dels capil·lars. Es produeix en els ventricles (especialment a l'esquerre, donat que té les parets més gruixudes). La pressió arterial té un valor màxim (pressió sistòlica) i un valor mínim (pressió diastòlica).