Malària, Tuberculosi i Immunitat: Guia Detallada

Nota introductòria: Els antibiòtics són medicaments dissenyats per combatre infeccions causades per bacteris. No són efectius contra malalties provocades per altres tipus de microorganismes, com els protozous (causants de la malària) o els virus.

Malària: Infecció i Cicle Vital

La malària és una malaltia infecciosa greu causada pel paràsit Plasmodium falciparum, transmès per la picada de mosquits infectats.

Característiques i Distribució

• Agent causal: Mosquit portador del protozou Plasmodium falciparum.
• Distribució geogràfica: Predominant en països en vies de desenvolupament, especialment a l'Índia, Amèrica Central i del Sud.
• Hàbitat del vector: Zones humides, ja que els mosquits necessiten un medi aquàtic per a la seva reproducció.
• Impacte socioeconòmic: Considerada de menor prioritat per algunes empreses farmacèutiques, ja que afecta principalment països amb menys recursos econòmics.
• Òrgan diana: Ataca principalment la sang, específicament els glòbuls rojos.
• Vector: Les femelles del mosquit necessiten ingerir sang per alimentar-se i per al desenvolupament dels seus ous.

Transmissió de la Malària

1. El mosquit infectat, en picar, introdueix els esporozoïts (forma infecciosa del Plasmodium) a través de la seva trompa.
2. Els paràsits unicel·lulars viatgen pel torrent sanguini fins al fetge.
3. Al fetge, es reprodueixen asexualment (esquizoogònia hepàtica), generant merozoïts.
4. Els merozoïts surten del fetge, entren als glòbuls rojos i es tornen a reproduir asexualment (esquizoogònia eritrocitària).
5. La ruptura dels glòbuls rojos allibera més merozoïts al plasma sanguini, que infectaran nous glòbuls rojos, i també gàmetes.
6. Si un altre mosquit pica la persona infectada i ingereix aquests gàmetes (masculins i femenins), aquests es reprodueixen sexualment dins del mosquit, formant nous esporozoïts que migraran a les glàndules salivals del mosquit, completant el cicle.

Símptomes de la Malària

• Febre alta, esgarrifances intenses i sudoració profusa.
• Malestar general, mal de cap i dolors musculars.
• Nàusees i vòmits.
• Esplenomegàlia: Creixement de la melsa (òrgan encarregat de filtrar la sang i renovar els glòbuls rojos).
• Diagnòstic: Observació de paràsits al microscopi en una mostra de sang.
• Complicacions greus: Poden incloure afectació cerebral (malària cerebral) que pot portar al coma, anèmia severa per la destrucció massiva de glòbuls rojos, fallida hepàtica o renal, i, en absència de tractament, la mort.

Prevenció de la Malària

• Quimioprofilaxi: Ús de medicaments antipalúdics de manera preventiva en viatjar a zones on el paràsit Plasmodium falciparum és endèmic.
• Barreres físiques: Ús de mosquiteres, preferiblement impregnades amb insecticides, per evitar les picades de mosquit durant la nit.
• Recerca en vacunes: Actualment, s'estan investigant i provant vacunes contra la malària, com les que s'avaluen a l'Hospital Clínic.

Tuberculosi (Tisi): Infecció Pulmonar

La tuberculosi, històricament coneguda com a tisi, va ser una malaltia molt prevalent, especialment en períodes com la postguerra. No hi havia una cura efectiva fins a l'aparició dels antibiòtics.

Característiques de la Tuberculosi

• Afectació: Principalment afecta els pulmons, on pot causar lesions característiques (sovint descrites com "taques al pulmó"), però també pot afectar altres òrgans (tuberculosi extrapulmonar).
• Agent causal: És causada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis, també conegut com a bacil de Koch.
• Mode de transmissió: Es transmet per via aèria, a través de les gotícules de saliva que una persona infectada expulsa en tossir, esternudar, parlar o escopir.
• Infecció latent: De vegades, una persona infectada amb el bacil de Koch no presenta símptomes de la malaltia (tuberculosi latent), però pot desenvolupar la malaltia activa en el futur i, en alguns casos, pot transmetre la infecció.

Rebrot i Desafiaments Actuals

S'ha observat un rebrot de la tuberculosi a causa de diversos factors:

• Coinfecció amb VIH/SIDA: Ha infectat molts malalts de SIDA, ja que el seu sistema immunitari debilitat els fa més susceptibles a desenvolupar la malaltia activa.
• Resistència als antibiòtics: Han aparegut soques del bacteri que són resistents a un o més dels antibiòtics utilitzats habitualment per tractar la malaltia (tuberculosi multiresistent o extensament resistent).
• Abandonament del tractament: El tractament de la tuberculosi és llarg (generalment de 6 mesos o més). Alguns malalts l'abandonen abans de completar-lo, la qual cosa pot portar a recaigudes, al desenvolupament de resistències i a la continuació de la transmissió a altres persones.

Immunitat: Mecanismes de Defensa

La immunitat és la capacitat de l'organisme per resistir a una infecció o toxina particular, mitjançant l'acció específica d'anticossos o cèl·lules sensibilitzades.

Immunitat Natural

És la immunitat amb la qual naixem o que adquirim de forma natural.

Immunitat Natural Passiva

Adquisició temporal d'anticossos produïts per una altra persona. Un exemple clau és la transferència d'anticossos de la mare al fetus a través de la placenta i el cordó umbilical, i posteriorment al nadó a través de la llet materna.

Immunitat Natural Activa

Es desenvolupa quan el nostre propi organisme fabrica anticossos en resposta a una infecció (després de patir una malaltia) o a l'exposició a un microorganisme.

Immunitat Artificial (Induïda)

S'adquireix mitjançant intervencions mèdiques.

Immunitat Artificial Passiva

Consisteix en l'administració directa d'anticossos preformats contra una malaltia específica (per exemple, a través de sèrums o gammaglobulines). Proporciona protecció immediata però temporal.

Immunitat Artificial Activa (Vacunació)

S'aconsegueix mitjançant la vacunació. S'injecta un antigen (el microorganisme mort, inactivat, atenuat o parts d'aquest) per estimular el sistema immunitari de l'organisme a fabricar els seus propis anticossos i desenvolupar memòria immunitària, proporcionant protecció a llarg termini.