Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) i Orígens del Catalanisme Federal
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
El 1913, el govern de Dato va autoritzar les províncies a mancomunar-se per a l'exercici de competències administratives. La Mancomunitat de Catalunya es va constituir el 1914 i va tenir tres presidents:
- Enric Prat de la Riba (fins a la seva mort el 1917)
- Josep Puig i Cadafalch (fins al 1923)
- Alfons Sala (des del cop d'estat de 1923 fins al 1925)
Objectius i Obra de Govern
La Mancomunitat va tenir dues direccions principals:
- Crear infraestructura de serveis públics i administratius.
- Potenciar la llengua i la cultura catalanes.
Pel que fa al desenvolupament econòmic, la Mancomunitat va impulsar la millora de carreteres, telègrafs i telèfons. També va posar en marxa un pla de modernització agrària per augmentar la productivitat.
En l'àmbit educatiu, va impulsar la renovació pedagògica introduint el mètode Montessori per preparar quadres tècnics per a la indústria i el comerç. Cal destacar el recolzament a l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per unificar i normativitzar la llengua catalana.
Evolució Política i Crisi
A finals de 1918, la Mancomunitat, dirigida per Puig i Cadafalch, va redactar unes Bases per a l'Autonomia de Catalunya. Aquestes van ser rebutjades a les Corts de Madrid, fet que va afavorir la radicalització del catalanisme i l'anticatalanisme.
Això es va produir en un context de descomposició política del sistema de la Restauració, augment dels conflictes socials i la desfeta militar per la derrota a Annual (1921), factors que expliquen el triomf del cop d'estat de Miguel Primo de Rivera.
El Catalanisme d'Esquerres
Els republicans catalanistes s'havien escindit el 1906 de la Lliga Regionalista per considerar-la massa monàrquica. El 1910 es van unir amb els federals, creant la UFNR (Unió Federal Nacionalista Republicana), representant d'un catalanisme d'esquerres. No obstant això, un pacte amb els lerrouxistes el 1914 va trencar la UFNR.
El 1917 es va reorganitzar el catalanisme d'esquerres amb la creació del Partit Republicà Català, amb polítics que serien importants durant la Segona República Espanyola, com Lluís Companys. El 1922 es va fundar el primer partit catalanista obertament independentista, Estat Català, liderat per Francesc Macià.
Orígens del Catalanisme Progressista: Federalisme
El republicanisme federal va sorgir amb les primeres propostes republicanes en els moviments de protesta dels anys 40 del segle XIX.
El Republicanisme Federal i Pi i Maragall
Amb la creació el 1868 del Partit Republicà Democràtic Federal, el republicanisme federal es va estendre per bona part d'Espanya, sobretot a Catalunya, trobant recolzament entre la petita burgesia i part de les classes obreres.
El partit estava liderat per Francesc Pi i Maragall, defensor d'un estat federal espanyol resultant de la unió voluntària de regions. Però el retorn borbònic de la Restauració (1875), el torn de partits i les tupinades van fer perdre influència als republicans federalistes.
El 1883, la secció catalana del partit republicà federal va proposar un projecte de "Constitució de l'Estat Català dins la Federació Espanyola". Aquest va ser el primer projecte autonomista per a Catalunya, de caràcter democràtic, progressista i federalista. Va ser rebutjat pel partit federal. La defensa de Pi i Maragall de la independència de Cuba va acabar trencant el partit.