Mancomunitat, Setmana Tràgica i Dictadura de Primo de Rivera (1909-1930)
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1925 que agrupava les quatre diputacions catalanes (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona).
Importància i Lideratge
- El primer president va ser Enric Prat de la Riba, succeït el 1917 per Josep Puig i Cadafalch.
- Va tenir una gran importància política, ja que va representar el primer reconeixement per part de l'Estat espanyol de la personalitat i la unitat territorial de Catalunya.
Obra de Govern
La Mancomunitat va impulsar la modernització de l'economia catalana mitjançant:
- La creació de noves infraestructures i serveis públics.
- La promoció de la llengua, l'ensenyament i les cultures catalanes.
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Miguel Primo de Rivera va ser un militar espanyol que va governar com a dictador entre 1923 i 1930.
Causes del Cop d'Estat de 1923
- El problema del Marroc: Després de la creació del protectorat francoespanyol (1906), Espanya controlava la franja nord, però els conflictes militars eren constants.
- Crisi social greu: Els treballadors convocaven vagues per reivindicar millores salarials i laborals.
- Crisi política i Expedient Picasso: El general Primo de Rivera va fer un cop d'estat amb el consentiment del rei i polítics conservadors, motivat per la crisi generalitzada i la por a les revelacions de l'Expedient Picasso.
Actitud de la Dictadura envers Catalunya
Inicialment, la burgesia catalana i la Lliga Regionalista van donar suport al cop d'estat perquè posés fi a la conflictivitat obrera i garantís l'ordre social. No obstant això, aviat van mostrar el seu desacord amb l'actitud anticatalana del règim:
- El 1923, Primo de Rivera va desmantellar les institucions catalanes i va tancar moltes entitats catalanistes.
- La Mancomunitat, presidida per Alfons Sala (anticatalanista), va ser suprimida definitivament el 1925.
Final de la Dictadura
El 1929 es va organitzar l'Exposició Internacional de Barcelona com a acte de propaganda econòmica del règim. No obstant això, la crisi econòmica internacional (1929) va afectar la dictadura. Alfons XIII va desconfiar de Rivera, qui finalment va dimitir el 1930.
Posteriorment, el Pacte de Sant Sebastià va reivindicar eleccions democràtiques i la instauració d'una República, reconeixent el dret d'autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia.
La Setmana Tràgica (1909)
L'oposició al reclutament de soldats per a la Guerra del Marroc va provocar una revolta popular a Barcelona, coneguda com la Setmana Tràgica.
Desenvolupament i Repressió
L'aixecament va ser principalment antimilitarista i anticlerical. Va ser aixafat per l'exèrcit amb una repressió desproporcionada, destacant l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia.
Conseqüències Polítiques
Els fets de 1909 van ser un cop dur per al sistema polític i van provocar:
- La condemna de l'opinió pública internacional.
- La dimissió del president Antonio Maura.
Va pujar al poder José Canalejas (Partit Liberal), però el 1912 va ser assassinat per un anarquista. Aquest fet va iniciar una etapa d'inestabilitat que va conduir novament els conservadors al poder.