Mapa de l'alçament nacional a Espanya el juliol de 1936

TERRITORI ON TRIOMFÀ L'ALÇAMENT NACIONAL 18 DE JULIOL DE 1936: Representa les zones d'Espanya on va triomfar l'alçament nacional el juliol de 1936, que apareixen de color blau. De color rosa tenim les zones que es van mantenir fidels al govern de la República. La guerra civil espanyola va començar el 18-19 de juliol de 1936 i va acabar el 1 d'abril de 1939. Les tensions acumulades durant anys, bipolaritzades en les forces de dreta i d'esquerra, van esclatar violentament el juliol de 1936. Un cop d'estat orquestrat per un grup de militars contra el govern del Front Popular esquerrà, elegit democràticament al febrer d'aquell mateix any, va donar lloc a una guerra sagnant d'amplíssimes conseqüències.Desenllaç: Al febrer de 1936, el Front Popular, que era una coalició d'esquerres, va guanyar les eleccions. Esperançats per les perspectives de canvi, partits d'esquerres i els sindicats es van llançar a una mobilització popular. A les ciutats es van convocar vagues, i als camps, sobretot a Extremadura i Andalusia, els jornalers van començar a ocupar terres. Una bona part de les dretes pensaven en fer un cop d'estat contra el govern del Front Popular. Des d'abans del triomf electoral del Front Popular, grups de militars s'havien reunit per planejar un cop d'estat en cas que les esquerres agafessin el poder. L'assassinat del 13 de juliol de Calvo Sotelo com a venjança de l'assassinat del tinent Castillo fet per l'ultradreta, va accelerar la insurrecció militar. El general Mola va començar l'alçament a Melilla el 17 de juliol i ràpidament va triomfar a tot el protectorat de Marroc. El govern de la República, dirigit per Casares Quiroga, no va fer res al respecte. El dia 18 arribava a Marroc des de Canàries Franco, que va agafar el comandament de l'exèrcit africà. El mateix dia es van revoltar altres caps militars. Com es veu al mapa, els territoris on va triomfar el pronunciament van ser Castella i Lleó, Navarra, part occidental d'Aragó, Galícia, la part nord-oest d'Extremadura, Mallorca, Eivissa i Formentera, Canàries i en algunes ciutats andaluses. Però va fracassar als centres industrials principals (País Basc i Catalunya). A les Balears, va fracassar a Menorca, que es va mantenir lleial a la República fins al final de la guerra. A més, el bàndol republicà disposava de la majoria de la flota, aviació i reserves del Banc d'Espanya.

Conclusió:

D'aquesta manera, l'Estat espanyol quedava dividit en 2 zones contigües: D'una banda, l'Espanya nacional: liderada pel general Franco, que va imposar un règim feixista i va reprimir durament tots els sectors esquerrans. Aquests eren militars conservadors, monàrquics de dretes, grups catòlics, tradicionalistes i tots aquells que s'hi havien oposat a les reformes de la República. Tenien com a suport i inspiració el feixisme i es definien com a nacionals i catòlics. L'objectiu d'aquests era restablir l'ordre amb una dictadura militar. D'altra banda, l'Espanya republicana: es mantenia fidel a les institucions de la República, formada per classes populars (obrers, empleats, petita burgesia i pagesos sense terres). Casares Quiroga havia dimitit i Manuel Azaña havia nomenat a José Giral. La Guerra Civil s'explica perquè el cop d'estat no va triomfar arreu. Mentre en algunes zones triomfava de seguida, en d'altres la resistència de les forces lleials a la República va impedir-ho. Això va provocar un conflicte civil que es va perllongar 3 anys. Aquest va acabar amb la victòria del bàndol nacional i va iniciar una llarga dictadura militar que es va perllongar gairebé 40 anys, sota el comandament del dictador Francisco Franco.