Mapa Polític i Militar del Protectorat Espanyol al Marroc (Segle XX)

Mapa Polític i Militar del Protectorat Espanyol al Marroc

Aquest document il·lustra el mapa polític i militar del protectorat espanyol al Marroc a principis del segle XX.

Interpretació de les Línies i Punts Clau

• La línia vermella estableix el límit entre les zones d’influència espanyola i francesa, establertes pel Tractat d’Algeciras (1906).
• La línia verda mostra els canvis territorials posteriors a la signatura del Tractat hispanofrancès (1912).
• La línia rosa assenyala els límits definitius del protectorat espanyol el 1930.

Identificació de Possessions i Guarnicions

• Un punt vermell identifica possessions espanyoles al nord d’Àfrica abans del Tractat d’Algeciras: Tànger, Ceuta, Penyal de Vélez, Alhucemas i Melilla.
• Els punts blaus identifiquen les places on hi havia destacades guarnicions de l’exèrcit espanyol.

Al mapa també estan localitzats els punts on van tenir lloc els enfrontaments més importants entre les cabil·les rifenyes i l’exèrcit espanyol: el Barranco del Lobo, Annual i Alhucemas.

Consolidació i Conflictes del Protectorat

A partir de principis del segle XX, Espanya va consolidar la seva penetració al nord d’Àfrica. L’ocupació del Marroc representava una qüestió d’honor, ja que era l’únic lloc on encara es constatava el colonialisme espanyol després de la pèrdua de les possessions d’ultramar.

Establiment del Protectorat

Amb la Conferència d’Algeciras (1906) i el posterior Tractat Francoespanyol (1912), es va establir un protectorat francoespanyol a la zona del Marroc. A Espanya li va correspondre el territori del Rif. Aquesta ocupació resultava poc rendible i l’objectiu principal era restaurar el prestigi de l’exèrcit, enfonsat després del desastre de Cuba.

Enfrontaments i Derrotes Militars

La presència espanyola es va veure contestada pels atacs continuats de cabil·les rifenyes, que van infligir una important derrota a les tropes al Barranco del Lobo el 1909.

El Desastre d'Annual

Cap al 1920, aquestes tribus hostilitzaven contínuament la zona oriental del protectorat al voltant de Melilla. Per sufocar les contínues invasions, el general Silvestre, encarregat de dirigir l’exèrcit a la zona, va iniciar una ofensiva cap a l’interior del territori que va acabar en un veritable desastre: l’exèrcit va ser derrotat a Annual, es va perdre tot el territori ocupat i es van produir moltes baixes.

Conseqüències Polítiques i la Dictadura

Aquesta derrota va agreujar encara més la situació política i social. El parlament va encarregar una investigació sobre les responsabilitats del desastre, que es va plasmar en l’anomenat Informe Picasso, el qual implicava al govern, l’exèrcit i al mateix rei.

Cop d'Estat de Primo de Rivera

L’intent d’impedir que aquest informe es difongués i es debatés va ser el detonant que va instigar Primo de Rivera a encapçalar un cop d’estat que va posar fi al sistema parlamentari. Va declarar l’estat de guerra i va exigir al monarca, Alfons XIII, que el poder passés a mans dels militars.

Fi de l'Ocupació Efectiva

Durant la primera etapa de la dictadura, el conflicte del Marroc va centrar l’interès del dictador, que va assumir personalment l’Alt Comissionat del Marroc el 1924. L’any següent, en col·laboració amb França, es va organitzar el desembarcament d’Alhucemas, que es va saldar amb un gran èxit. Abd el Krin es va rendir.

Finalització del Procés

L’any 1927, l’exèrcit espanyol va donar per acabada l’ocupació efectiva de tot el protectorat al Marroc.