Quina és la influència de Jan van Eyck en l'obra?

Tot el quadre rep una gran influència de la Mare de Déu del canonge Van der Paele, de Jan van Eyck. Lluís Dalmau va ser deixeble seu després d'un viatge a Bruges.

On es troba actualment La Mare de Déu dels Consellers?

Es trobava originalment a la Capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona i actualment es conserva al MNAC.

Quina era la funció de l'obra?

Tenia una funció decorativa i religiosa, ja que estava destinada a l'altar de la capella, i un significat commemoratiu i propagandístic, perquè immortalitzava els Consellers de la ciutat al costat de la Mare de Déu.

La Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau: anàlisi de l'obra

Resum

Aquest document analitza la pintura La Mare de Déu dels Consellers de Lluís Dalmau (1443-1445), una obra de gòtic flamenc conservada avui al MNAC. Repassa el context històric del gòtic i la influència de la pintura flamenca de Bruges, i estudia la composició, el color, la llum i la simbologia de l'obra. També explica la funció decorativa, religiosa i commemorativa del quadre.

Punts clau

Obra de Lluís Dalmau datada entre 1443 i 1445, realitzada a l'oli i tremp sobre fusta, amb unes dimensions de 311 x 311 cm.
Lluís Dalmau va viatjar a Bruges l'any 1431 i va ser deixeble de Jan Van Eyck, on va aprendre la pintura a l'oli.
El gòtic flamenc és considerat l'última etapa del gòtic i l'estil inventor de la pintura a l'oli.
La composició es basa en la simetria i la verticalitat, amb tres plans que donen profunditat, i les línies convergeixen cap a la Verge.
Els colors predominants són el vermell, el gris, el verd i el blau, amb una llum natural i abundant.
L'obra tenia una funció decorativa i religiosa a l'altar de la Capella de la Casa de la Ciutat i un significat commemoratiu dels Consellers.

Posa't a prova

Fitxa Tècnica

Autor: Lluís Dalmau
Cronologia: 1443-1445
Estil: Gòtic flamenc
Tècnica: Oli i tremp sobre fusta
Dimensions: 311 x 311 cm
Localització: Capella de la Casa de la Ciutat, Barcelona (localització original); MNAC (actualment)

Context Històric

El Gòtic i la Societat del Segle XV

El context de l’art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, pel domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic va propiciar l’expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social.

Tant les croades com les peregrinacions van servir per propiciar una unificació i es van redreçar rutes del comerç, tant terrestre (ruta de Flandes) com marítim (ruta mediterrània i atlàntica). A causa de les fortes epidèmies d’aquest període, com la Pesta Negra (1348), la societat es va “sensibilitzar” i humanitzar. Si hi afegim els nous Ordes Franciscans i Dominics, que van tornar la fe més “humana”, ja tenim el naixement d’un nou corrent: l’humanisme. A més a més, d’aquest període destaca la creació d’universitats, que proporcionaven un coneixement més a l’abast.

Lluís Dalmau i la Influència Flamenca

Lluís Dalmau, l’autor d’aquest quadre, va fer un viatge a Bruges l’any 1431, capital de l’art flamenc. Allà va aprendre la tècnica del tapís i de la pintura a l’oli, i va exercir de deixeble de Jan Van Eyck.

Estil: Gòtic Flamenc

Característiques del Gòtic Flamenc

La Mare de Déu dels Consellers es troba catalogada dins del gòtic flamenc, sorgit a les ciutats burgeses de Flandes (Brabant, Gant, Bruges...) al llarg del segle XV. El flamenc va ser un corrent pictòric que va suposar moltes novetats i una línia diferent a la pintura gòtica i renaixentista italiana.

És considerat l’última etapa del gòtic, del qual encara en conservava trets tècnics, com l’ús de la taula en lloc del llenç, i temàtics, sobretot religiosos i espirituals. Aquest corrent es va interessar molt pels detalls i va impulsar la investigació de la perspectiva, a més de perfeccionar la tècnica del retrat i de reivindicar el paisatge com un tema pictòric. El flamenc és considerat l’estil inventor de la pintura a l’oli.

Anàlisi Formal

Composició i Perspectiva

Ens trobem davant d’una pintura a l’oli i tremp sobre taula, en forma d’arc apuntat a causa d'estar emmarcada per una luxosa estructura arquitectònica. A l’obra veiem una escena figurativa on hi predominen la simetria i la verticalitat. La superposició de tres plans (dos de personatges i un de paisatge) dota el quadre d’un efecte de certa profunditat i perspectiva. En aquests aspectes també hi col·laboren les finestres i les línies de les rajoles del terra. La majoria de les línies del quadre van a parar al centre d’aquest, on es troba la Verge.

Color, Llum i Pinzellada

A la Mare de Déu dels Consellers trobem majoritàriament els colors vermell, gris, verd i blau. En la pinzellada hi predominen les línies (contorns i perfils amb detall), i la llum del quadre és natural i abundant, aportant corporeïtat als personatges. El rostre de la Verge i el Nen tenen llum pròpia, simbòlica.

Influències Artístiques

Tot el quadre rep una gran influència de la Mare de Déu del canonge Van der Paele, de Jan van Eyck.

Interpretació i Significat

Els Plans i la Simbologia

Els tres plans estan situats segons la seva importància: al primer pla i al centre trobem la Verge amb el Nen, els cinc consellers, i Sant Andreu i Santa Eulàlia. Darrere d’aquests s’hi troben els àngels que canten, i ja per darrere de les finestres veiem el paisatge (primera obra a Catalunya que el va incorporar).

Funció i Propòsit de l'Obra

Funció: Decorativa i religiosa, ja que estava destinada a l’altar de la Capella de la Casa de la Ciutat.
Significat: Commemoratiu i propagandístic, ja que immortalitza els Consellers de la ciutat al costat de la Mare de Déu.