Mare de Déu dels Consellers i Monestir de Poblet
Mare de Déu dels Consellers
Fitxa tècnica:
- Autor: Lluís Dalmau.
- Cronologia: 1443-1445.
- Estil: Gòtic flamenc.
- Tècnica: Oli i tremp sobre fusta.
- Dimensions: 311 x 311 cm
- Localització: Capella de la casa de la ciutat, Barcelona (localització original), MNAC (actualment).
Context històric
El context de l'art gòtic ve marcat, seguint els esquemes del romànic, per el domini de la monarquia i la religió en un règim feudal. El creixement demogràfic propicià l'expansió i ampliació de les ciutats, on la burgesia començava a adquirir importància com a classe social.
Anàlisi formal
Pel que fa a l'estructura l'obra és harmònica i equilibrada. Predominen les línies verticals en l'arquitectura dels fons i els personatges, que es combinen amb les línies en diagonals que van a parar al centre on està la Verge i el nen que formen un gran triangle.
Quant al cromatisme predomina el dibuix precís i minuciós en l'arquitectura gòtica del fons i el color en els personatges. S'utilitza la tècnica de l'oli, mesclada amb la de tremp que permet pintar detalls del paisatge, filigranes del tro i cabells de la verge, la decoració arquitectònica o a les vestidures. Els colors són brillants, predominen els tons càlids – vermells, marrons, ocres – que contrasten amb el color verd d'un dels personatges i els grisos de l'arquitectura. La pinzellada és suau, petita hi ha tonalitats i no hi ha difuminat. Destaca les veladures transparents del nen Jesús que permeten veure la seva anatomia. La llum és natural i abundant, incideix en els personatges i aporta corporeïtat. Només el rostre de la Verge i el nen tenen una llum simbòlica, sagrada.
S'introdueix una perspectiva lineal central amb el punt de fuga al cap de la Verge, que aporta gran profunditat i crea diferents plànols. Es crea la sensació d'espai gràcies a l'enrajolat del terra i el paisatge a través de les finestres. Però la perspectiva és encara imperfecta, ja que els personatges en primer pla són més petits que els dels fons.
La composició és tancada, simètrica i triangular, articulada al voltant de la figura central i els grups de personatges a cada banda són gairebé idèntics.
Interpretació
Els 3 plans estan situats segons la seva importància, ja que al primer i al centre trobem a la Verge amb el nen, als 5 consellers, i a Sant Andreu i Santa Eulàlia. Darrere d'aquests s'hi estan els Àngels que canten, i ja per darrere de les finestres veiem el paisatge (primera obra a Catalunya que el va incorporar).
Funció
La seva funció útil és decorativa i religiosa, ja que estava destinada a l'altar de la Capella de la Casa de la Ciutat. I la funció simbòlica és commemorativa i propagandística, ja que vol immortalitzar els membres de la corporació i fer propaganda del seu poder.
Significat
Commemoratiu i propagandístic, ja que immortalitza als Consellers de la ciutat al costat de la Mare de Déu.
Models i influències
Quant als models i influències Lluís Dalmau s'inspirà en l'obra de Jan van Eyck i de la pintura flamenca que va poder estudiar durant el seu viatge a Flandes. Lluís Dalmau també va influir en la pintura gòtica catalana (Jaume Huguet).
Monestir de Poblet
Fitxa tècnica:
- Autor: Desconegut.
- Cronologia: 1163-1316.
- Tipologia: Monestir.
- Materials: Pedra i fusta.
- Estil: Gòtic.
- Localització: Vimbodí (Tarragona).
Context històric
El Monestir de Poblet està catalogat dins l'art gòtic, desenvolupat a l'Europa occidental des de mitjans del segle XII. El terme gòtic va ser utilitzat per primera vegada al segle XVI per Giorgio Vasari. L'aspecte més destacat del gòtic és l'arquitectura, per les seves catedrals. Eren de gran tamany i hi predominava la línia vertical, resultant edificis de gran alçada i amplitud. D'elements arquitectònics es van substituir l'arc de mig punt i la volta de canó del romànic, per l'arc apuntat (o ogival) i per la volta de creueria, respectivament. També són característics del gòtic els grans finestrals.
Anàlisi formal
El Monestir de Poblet va ser construït sota l'ideal de monestir de l'orde del Cister (estil cistercenc) amb pedra i fusta. Dins el monestir hi trobem 7 parts destacades: el claustre, la sala capitular, l'església, l'ala dels conversos, el refetor, el dormitori, l'escriptori.
El claustre es troba al centre del monestir i els elements més destacats són les voltes de creueria i els capitells amb decoració floral. També hi trobem un llevador per rentar-se les mans de forma hexagonal.
La sala capitular és un espai quadrat. Els seus quatre pilars són octogonals i dels seus capitells, poc decorats, en surten les voltes de creueria. En aquesta sala s'hi troben tombes d'antics abats.
L'església és de planta basilical de tres naus i al transsepte trobem sepulcres dels reis de la Corona d'Aragó. Les naus laterals són amb volta de creueria i la central amb volta de canó apuntada. Els arcs torals en reforcen l'estructura. A la capçalera s'hi troben un deambulatori i 5 absidioles.
El dormitori és una gran sala de 87 metres de llargada. El sostre de fusta està sostingut per 19 arcs apuntats que formen dos aiguavessos.
L'aspecte del Monestir en tot el conjunt està dominat per la austeritat.
Funció, contingut i significat: L'austeritat i la funcionalitat van ser dos dels valors principals de l'orde del Cister. Per això, i seguint les pautes d'oració i treball (ora et labora) marcades per Sant Benet es van determinar les dependències principals del monestir: una església, una sala capitular, el refectori, i un dormitori també comunitari. Hi havia també una biblioteca i un celler, a més del claustre. És evident doncs, que es tracta d'una estructura arquitectònica pensada en relació amb les activitats que s'hi feien.
Models i influències: El monestir de Poblet respon a l'ideal de monestir de l'orde del Cister, nascut a Citeaux (Borgonya francesa) el 1098 com a resposta a l'ostentació de poder en que havia caigut l'abadia de Cluny. La introducció d'aquest orde monacal a Catalunya va portar al Principat l'anomenat gòtic de transició o estil cistercenc, que es caracteritzava fonamentalment per la funcionalitat i l'austeritat. Aquests principis arquitectònics van ser els que van definir els paràmetres que posteriorment seien utilitzats en el gòtic meridional de la Corona d'Aragó, tal com es pot observar al Saló del Tinell de Barcelona.