Mare de Déu dels Consellers — Retaule de Lluís Dalmau (1443–1445) | MNAC
Dades de l'obra
- Títol: Mare de Déu dels Consellers
- Pintor: Lluís Dalmau
- Cronologia: 1443–1445. Encàrrec del Consell de Cent
- Estil: gòtic internacional
- Tècnica: oli i tremp
- Suport: fusta
- Localització original: retaule de la capella de la Casa de la Ciutat, Barcelona
- Localització actual: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Barcelona
- Dimensions: 3,11 m × 3,11 m en arc apuntat
- Gènere: grup religiós
Context històric-artístic
Comtats catalans.
Els frontals d'altar, també anomenats antipendis, van tenir una gran acceptació a la Península, sobretot a Catalunya. La seva aparició es deu a la voluntat d'aprofitar com a suport d'imatges la peça de fusta situada davant de l'altar. En un inici estaven decorats amb tapissos o riques teles, però posteriorment es van ornamentar amb metalls preciosos, com la plata o el coure esmaltat.
Amb el pas del temps, les escenes representades als frontals dels altars es van anar fent més complexes i les seves dimensions van créixer. Aquest fet, sumat a un canvi en la litúrgia —en el qual el sacerdot es va situar davant de l'altar i d'esquena als fidels—, va comportar un canvi d'ubicació dels frontals. A partir de llavors, aquest element es va situar darrere l'altar (tablum) i això va donar lloc a una nova tipologia: el retaule (rere l'altar).
Característiques principals de l'estil
- Preocupació pel dibuix i l'anatomia dels personatges; línies gruixudes.
- Fons monocroms i colors purs.
- Equilibri en la composició i sensació de moviment en les figures.
- Jerarquies entre personatges.
- Manca de perspectiva, encara que l'ús d'arcs podria donar idea de profunditat.
- Vestidures d'inspiració bizantina que remarquen la frontalitat i l'allargament de les figures.
Biografia del pintor
Lluís Dalmau, valencià d'origen, fou un pintor vinculat a la monarquia, per a la qual va dur a terme encàrrecs menors i també altres serveis de representació, com el que el va portar a Flandes entre el 1431 i el 1436. Segurament, a Flandes va entrar en contacte amb Jan van Eyck, la tècnica del qual va aprendre i que posteriorment va imitar de manera mimètica.
Se'l podria considerar l'introductor de les formes flamenques a la Corona d'Aragó.