Mare de Déu de sallent de Sanaüja

Fitxa Tècnica

Edifici: Mare de Déu de Sallent de Sanaüja

Autors: desconegut

Cronologia: 1350

Tipologia: escultura exempta

Materials: alabastre policromat

Estil: gòtic

Tema: religiós

Localització: MNAC (Barcelona)

Mides: 118 x 39 cm

Context

Durant el segle XIV es produïren les grans epidèmies de pesta, d'entre les quals la de 1348 va ser la pitjor. També s'inicià la Guerra dels Cent anys, que enfrontà les corones anglesa i francesa. Tot plegat provocà un brutal descens demogràfic, que en xifres globals s'estima assolí entre una tercera i una quarta part de la població europea.

Però el segle XIV també va ser l'època de la gran expansió dels ordes mendicants, que proposaven una visió de de la religió allunyada de la severitat pròpia del romànic. En l'art, la nova estètica gòtica presenta la Mare de Déu de manera més expressiva, a fi efecte que reflecteixi els sentiments de dolor i tristesa. Rera aquest canvi hi ha la mentalitat promoguda pels ordes mendicants, que és més urbana i més pròxima als conceptes de l'home i de la naturalesa, que té com a finalitat apropar els fidels a les escenes divines i fer-los-en partíceps. Quant a l'obra que ens ocupa, tradicionalment s'ha situat a Sallent de Sanaüja (Segarra), tot i que no comptem amb cap document que ens ho permeti confirmar.

Descripció formal:

L'obra mostra la Mare de Déu amb el Nen al braç esquerre i amb la mà dreta li acaricia un peu. Jesús porta un colom a la mà esquerra i amb la dreta agafa la túnica de la seva mare.

Presenta un dinamisme positiu. El cos presenta una inclinació del maluc per contrarestar el pres del Nen al seu braç (hanchement). Aquest moviment trenca amb la simetria i accentua el naturalisme de la composició. El material utilitzat és l'alabastre amb el que s'aconsegueix acabats molt precisos per la seva mal·leabilitat. Ho denota els detalls del vestit i els trets facials, que juntament amb la naturalitat dels gestos dóna als personatges una expressivitat més humana.

Temàtica

Presenta la Mare Déu coronada amb el Nen Jesus al braç portant un colom amb la mà esquerra. Fa al·lusió a un dels relats de la infància de Jesús que explica que una vegada jugava amb ocellets de fang i es van convertir en reals i van emprendre el vol.

Aquest grup escultòric té l'origen en la imatge romànica de la Mare de Déu com a Sedes Sapientiae, és a dir, com a Tron de saviesa. El nou pensament gòtic van evolucionar la representació i van deixar enrera el tron per passar a mostrar la relació amb Jesús molt més humana.

Models i influències

Estilísticament manté una relació amb l'escultura francesa. Això explica el hanchement, composició original de les talles fetes amb vorí del S.XIII a Francça, i molt comú en les marededéus catalanes.

L'esveltesa del cos és d'influència italiana.

És una imatge notable en l'art gòtic català i va ser un referent en l'evolució naturalista de l'escultura.