Marxisme, Anarquisme, Revolució Russa i Crac del 29

Marxisme i Socialisme: Principis Clau

El marxisme i el socialisme defensaven la necessitat d’una revolució obrera per destruir el capitalisme. Els seus principis fonamentals eren:

• A través de la revolució, el proletariat havia de conquerir el poder polític (dictadura del proletariat).
• Crear un Estat obrer que socialitzaria la propietat.
• La fi de la propietat privada havia de dur a la desaparició progressiva de les classes socials i de l’Estat, assolint així l’ideal de societat comunista (societat sense classes).
• Organització a través de partits obrers socialistes.

Anarquisme: Ideologia i Objectius

L'anarquisme es basava en:

• L'exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
• La crítica a la propietat privada.
• La defensa de formes de propietat col·lectiva.
• El rebuig a l’autoritat, principalment la de l’Estat.

Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària.

Diferències entre Marxisme/Socialisme i Anarquisme

• Els anarquistes s’oposaven a la participació en la vida política i a l’organització dels treballadors en partits polítics.
• Alguns anarquistes van defensar l’acció violenta contra els pilars del capitalisme: la burgesia, l’exèrcit, l’Estat i l’Església.

La Internacionalització del Moviment Obrer

Els marxistes i socialistes coincidien amb els anarquistes en la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.

• Es va crear l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) o I Internacional, a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes.
• Les discrepàncies ideològiques entre marxistes i anarquistes van provocar la desaparició de la I Internacional.
• Posteriorment, dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.

La Revolució Russa: Causes i Desenvolupament

La Revolució Russa va esclatar durant la Primera Guerra Mundial.

Context Prerevolucionari

• Rússia vivia sota un règim d'absolutisme monàrquic (tsarisme).
• S'hi havia difós el marxisme, dividit entre menxevics (moderats) i bolxevics (radicals).
• L’agricultura era l’activitat econòmica principal, amb un règim quasi feudal i baixa producció agrícola.
• La població s’organitzava en soviets (consells d’obrers, pagesos i soldats).
• Hi havia fam a les ciutats i un malestar generalitzat.

Esclat i Caiguda del Tsarisme

El descontentament general va portar a la Revolució de Febrer de 1917 a Sant Petersburg, exigint l'abdicació del tsar i provocant la caiguda del tsarisme.

Govern Provisional i Govern Bolxevic

• Es va formar un govern provisional dirigit pel menxevic Kérenski. Rússia esdevingué una república democràtica.
• A l'octubre de 1917 (Revolució d'Octubre), els bolxevics, liderats per Lenin, van prendre el poder.
• Lenin va formar un govern obrer, va decretar l'expropiació de terres (que es van repartir entre els pagesos) i va posar les fàbriques en mans de comitès obrers.

Guerra Civil Russa i Creació de l'URSS

Es va desencadenar una Guerra Civil (1918-1921) entre:

• L'Exèrcit Blanc: Organitzat per les classes privilegiades i pagesos benestants, amb suport internacional.
• L'Exèrcit Roig: Bolxevics, sota la direcció de Trotski, que finalment va guanyar.

Després de la guerra, es va crear l'URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). Stalin va esdevenir secretari general del PCUS (Partit Comunista de la Unió Soviètica).

L'Estalinisme: Dictadura i Col·lectivització

El règim de Stalin es va caracteritzar per:

• Una economia i societat col·lectivistes.
• La prohibició de la propietat privada.
• La prioritat donada a la indústria pesant per construir infraestructures.
• Una economia dirigida per l’Estat (planificació centralitzada).

Tot això va donar lloc a una industrialització ràpida, però l’agricultura va patir un retard considerable. L'estalinisme es va caracteritzar per ser una dictadura totalitària.

Els Feliços Anys 20 i el Crac del 29

Prosperitat dels EUA Post-Guerra

Els Estats Units (EUA) van sortir molt beneficiats de la Primera Guerra Mundial, esdevenint la primera potència econòmica mundial.

• Molts països d’Europa estaven endeutats amb els EUA com a conseqüència dels préstecs de guerra.
• Va ser una època de prosperitat i de gran consumisme ("els feliços anys 20").
• Hi va haver una gran puixança de la borsa: la demanda d’accions feia que el seu valor pugés constantment. Es va produir una bombolla especulativa i molta gent es va endeutar per comprar accions.

Causes de la Crisi Econòmica

• Crisi agrícola: Els pagesos van ser els primers perjudicats. Durant la guerra s’havien endeutat per comprar noves terres i màquines i augmentar la productivitat per vendre als països en guerra. Quan va acabar la guerra, les exportacions es van reduir i el mercat americà no podia absorbir tota la producció. Això va provocar la ruïna de moltes persones que van perdre terres, màquines i cases.
• Crisi industrial: La producció va créixer més de pressa que el mercat, portant a l'acumulació d’estocs. Van baixar els preus, moltes empreses van tancar portes i va augmentar molt l'atur.

El Crac Borsari del 1929

La desconfiança entre els inversors va créixer. El 24 d’octubre de 1929 (Dijous Negre) es va produir una venda massiva d'accions a la Borsa de Nova York, però ningú comprava. Això va provocar l'enfonsament dels preus: el crac borsari.

La Gran Depressió i la seva Expansió

• Els ciutadans van anar als bancs a retirar els seus diners. Molts bancs van fer fallida per manca de fons. Va començar la Gran Depressió.
• Va minvar dràsticament el consum.
• L'atur va assolir xifres enormes.
• La crisi es va propagar a la resta del món, ja que els bancs nord-americans van retirar els capitals que havien dipositat als bancs europeus i les empreses americanes van reduir les inversions en aquests països.

El New Deal: Solucions a la Crisi

La solució proposada pel president Franklin D. Roosevelt va ser el "New Deal", un programa d'intervenció estatal:

Mesures Econòmiques:

• Ajudes a les empreses amb dificultats.
• Control de l’Estat sobre els bancs, amb l’obligació de facilitar préstecs amb interessos baixos per estimular la inversió.
• Creació d’empreses públiques en sectors clau.
• Destrucció dels estocs agrícoles acumulats per apujar els preus.

Mesures Socials:

• Realització d’un gran pla d’obres públiques (carreteres, ponts, etc.) per lluitar contra l’atur.
• Política de suport als preus agrícoles.
• Augment dels salaris.
• Reducció de la jornada laboral a 40 hores setmanals.

Tot això va contribuir a un rellançament de l’economia nord-americana, tot i que la crisi no es va superar completament fins a la Segona Guerra Mundial, quan els EUA es van convertir novament en el proveïdor principal dels aliats en guerra.