Marxisme i psicoanàlisi: una comparació del pensament de Marx i Freud
Marxisme i psicoanàlisi
El paral·lelisme entre Marx i Freud
El marxisme i la psicoanàlisi comparteixen un saber il·lustrat no tradicional, basat en la relació de transferència amb la figura del fundador. Ambdós camps del saber són intrínsecament antagònics: els errors no són externs al coneixement vertader, sinó que la veritat emergeix a través de l'error. La lluita contra el "revisionisme" és inherent a la teoria, i l'estructura del saber difereix de la ciència positiva i les formes tradicionals de coneixement.
La violència en el pensament de Marx i Freud
Marx, en el context de la societat capitalista, considera que l'Estat s'ha d'eliminar, ja que concentra la plusvàlua generada pel treball. El seu objectiu és conscienciar la societat i impulsar-la a l'acció, utilitzant la violència com a mitjà per aconseguir una societat més justa, seguint el lema maquiavèl·lic "el fi justifica els mitjans".
Freud coincideix que la violència és un símptoma del fracàs de la societat i la considera el gran enemic de la civilització. Les conductes agressives, impulsades per la pulsió de Tànatos (instint de mort), fragmenten la societat. Per Freud, la violència tendeix a la destrucció, i proposa crear lligams libidinosos basats en l'estima i l'amistat per facilitar les relacions socials.
Tant Marx com Freud defensen l'ús de la violència en relació amb la supervivència i la justícia social. Ambdós van pensar radicalment el seu present amb valentia i una ètica de la veritat. No es van conèixer, però els seus seguidors sí que ho van fer.
La dialèctica en la història
En cada societat i mode de producció (esclavista, feudal, capitalista), hi ha dues classes socials: dominadors i dominats, opressors i oprimits. Una minoria té la força, i una majoria obeeix i se sent protegida per aquesta minoria. La dialèctica, aplicada per Marx a l'anàlisi històrica, explica la transició entre modes de producció.