La matriu extracel·lular: Estructura i funcions
La matriu extracel·lular
És la membrana de secreció de les cèl·lules dels teixits animals. Les seves funcions són:
- Servir com a nexe d’unió.
- Omplir els espais intercel·lulars.
- Donar consistència als teixits i els òrgans.
La matriu extracel·lular condiciona la forma, el desenvolupament i la proliferació de les cèl·lules que engloba. Està composta per una fina xarxa de fibres proteiques immerses en una substància fonamental amorfa.
Estructura de la matriu extracel·lular
La matriu extracel·lular té l’estructura següent:
- Col·lagen: Proteïna filamentosa formada per tres cadenes que formen una triple hèlix. Proporciona estructura, resistència i consistència a la matriu extracel·lular.
- Elastina: Proteïna filamentosa que es comporta com una goma elàstica en cas d’atracció. Proporciona elasticitat.
- Fibronectina: És una glicoproteïna que forma una trama de filaments amb funció adherent. Proporciona adhesió entre cèl·lules i entre cèl·lules i les fibres de col·lagen.
- Substància fonamental amorfa: Formada per proteoglicans. Estan constituïts per una llarga cadena d’àcid hialurònic a la qual se li uneixen moltes proteïnes filamentoses. Als filaments proteics també s’associen molts glicosaminoglicans. L’estructura és molt hidròfila i retenen molta aigua i ions.
Funcions i propietats dels teixits
La matriu extracel·lular manté unides les cèl·lules que formen teixits i aquests formen òrgans. Les fibres proteiques donen consistència, elasticitat i resistència a la tracció dels teixits. Gràcies a l’aigua retinguda, la matriu extracel·lular ofereix resistència a la compressió.
Els proteoglicans formen gels amb una mida de malla que permet la migració cel·lular, la difusió de molècules hidrosolubles i la filtració selectiva. La matriu extracel·lular permet la migració de cèl·lules i influeix en la disposició en l’espai de les cèl·lules englobades.
Presència en diferents tipus de teixits
La matriu extracel·lular és abundant en els teixits de tipus:
- Connectiu: Conjuntiu i cartilaginós.
- Teixit ossi: Acumula dipòsits de fosfat càlcic.
- Exosquelet d’artròpodes: Acumula dipòsits de quitina.
- Esponges silícies: Acumula dipòsits de sílice.