Matriu extracel·lular, paret cel·lular i centrosoma: estructura i funció

Matriu extracel·lular, paret cel·lular i centrosoma

Les estructures que es descriuen a continuació són capes compostes per substàncies produïdes per la cèl·lula que, quan són secretades, es disposen a la superfície externa de la membrana plasmàtica.

1. Matriu extracel·lular

(cèl·lules d'animals): és un producte de secreció cel·lular que acumula molècules sintetitzades per aquesta. Es troba entre les cèl·lules dels teixits animals i actua com a nexe d'unió, omple espais intercel·lulars, dóna consistència a teixits i òrgans, i condiciona la forma, el desenvolupament i la proliferació de les cèl·lules que engloba la matriu.

Estructura

Composta per una fina xarxa de fibres proteiques:

• Col·lagen: proteïna fibrosa formada per tres cadenes espirals sobre si mateixes. Proporciona estructura, resistència a la ruptura i consistència a la matriu.
• Elastina: proteïna fibrosa que es comporta com una goma en cas de tracció. Proporciona elasticitat a la matriu.
• Fibronectina: glicoproteïna que forma una trama fibrosa amb funció adherent. Proporciona adhesió entre cèl·lules, i entre cèl·lules i fibres de col·lagen.
• Substància fonamental amorfa: constituïda per llargues cadenes d'àcid hialurònic, a les quals s'associen moltes proteïnes filamentoses com si fossin branques. Aquestes proteïnes també tenen associats molts filaments, a manera de branques, d'unes cadenes glucídiques anomenades glicosaminoglicans.

Funció

Manté unides les cèl·lules que formen teixits, i els teixits, que formen òrgans. També dóna consistència, elasticitat i resistència a la compressió i a la tracció d'aquests teixits. Permet la difusió de substàncies, la migració de cèl·lules i influeix en la disposició en l'espai de les cèl·lules englobades.

2. Paret cel·lular

És una coberta gruixuda i rígida que envolta les cèl·lules vegetals. El component més abundant i característic és la cel·lulosa.

Estructura

Formada per una xarxa de fibres de cel·lulosa i una matriu, en la qual hi ha aigua, sals minerals, hemicel·lulosa i pectina.

La matriu es pot impregnar de:

• Lignina: dona rigidesa a la paret cel·lular.
• Suberina i cutina: impermeabilitzen les parets de les cèl·lules que formen els teixits protectors.
• Carbonat càlcic i sílice: donen rigidesa.

Funció

Dóna forma i rigidesa a la cèl·lula i n'impedeix la ruptura. La cèl·lula vegetal conté al citoplasma una elevada concentració de solts que, a causa de l'elevada pressió osmòtica, originen un corrent d'aigua cap a l'interior cel·lular. Si no fos per la paret cel·lular, la cèl·lula s'inflaria i al final es trencaria.

3. El centrosoma

Tan sols es troba en cèl·lules animals, pròxim al nucli, i es considera com un centre organitzador de microtúbuls.

Estructura

A l'interior hi ha el diplosoma, format per dos centríols disposats perpendicularment entre si. El diplosoma està immers en un material dens òpticament, el material pericentriolar, que és el centre organitzador de microtúbuls, on s'organitzen una sèrie de microtúbuls que apareixen radialment i que reben el nom d'àster. Cada centríol té triplets que es disposen formant un cilindre, que es manté gràcies a les proteïnes que els uneixen anomenades ponts.

Funció

Els centríols, a través del material pericentriolar, són centres organitzadors de microtúbuls. Per tant, deriven del centrosoma totes les estructures constituïdes per microtúbuls, com ara els undulipodis, encarregats del desplaçament cel·lular; el fus acromàtic, encarregat de la separació dels cromosomes durant la divisió cel·lular, i l'estructura del citoesquelet, els filaments del qual s'organitzen al voltant dels microtúbuls.

4. Cilis i flagels

Són prolongacions citoplasmàtiques mòbils situades a la superfície cel·lular.

• Funció: permeten el desplaçament de la cèl·lula, i també, en els cilis, crear-hi turbulències al voltant per atraure l'aliment.
• Cilis: se'n solen trobar en gran nombre recobrint la superfície cel·lular.
• Flagels: nombre escàs, generalment un o dos.

Estructura

Tenen 4 zones:

• Tija: membrana plasmàtica, matriu, axonema.
• Zona de transició: no es troba envoltada de membrana, ja que se situa al citoplasma.
• Cinetosoma: estructura derivada del centríol on s'organitzen els microtúbuls que constitueixen l'axonema. Presenta triplets i s'hi aprecien 2 zones, la distal i la proximal (té roda de carro).
• Arrel: conjunt de microfilaments de funció contràctil.