Mecanismes de Defensa i Immunitat en Animals: Guia Completa

Mecanismes de Defensa en Animals

1. Barreres Primàries

Són les defenses externes que eviten la infecció dels microorganismes patògens:

• La pell es comporta com una barrera mecànica, impenetrable pels microorganismes.
• Suor i secreció de les glàndules sebàcies.
• Secrecions de les mucoses respiratòries, urogenitals i digestives.
• Flora bacteriana intestinal i vaginal.

2. Barreres Secundàries: Resposta No Específica

Actuen a l’interior de l’animal, quan els agents patògens han superat les barreres primàries.

a) Fagocitosi

Els monòcits surten dels vasos sanguinis i es transformen en macròfags, unes cèl·lules més grans i amb gran capacitat fagocítica.

Els neutròfils, cèl·lules amb el nucli multilobulat i amb molts grànuls citoplasmàtics, també poden sortir dels vasos sanguinis i fagocitar els bacteris invasors.

b) Resposta Inflamatòria

Els mastòcits (als teixits) i els basòfils (a la sang) alliberen histamina, que estimula la vasodilatació i augmenta la permeabilitat vascular per tal de facilitar la funció de les cèl·lules fagocítiques. Aquest procés desencadena la inflor, l’envermelliment i el dolor de la zona.

Els eosinòfils controlen el procés inflamatori mitjançant la producció d’histaminasa.

3. Barreres Terciàries: Resposta Específica o Immune

S’activen quan són reconeguts, de manera específica, els antígens d’un agent patogen. La resposta és més lenta però més efectiva, i genera immunitat contra l’agent infecciós.

Concepte i Tipus d’Immunitat

Quan un individu ha adquirit immunitat contra un determinat agent infecciós pot respondre de manera més eficaç a un nou contacte del mateix agent infecciós, mitjançant la producció d’anticossos específics contra els antígens presents en aquests microorganismes.

Una característica important de la immunitat és l’especificitat i a més, té memòria, ja que perdura durant un temps o tota la vida.

Tipus d’Immunitat:

a) Natural

• Activa (adquirida): el sistema immunitari produeix els anticossos específics contra un determinat agent infecciós.
• Passiva (innata): el fetus obté anticossos de la mare a través de la placenta i de l’alletament.

b) Artificial

• Activa (vacunació): inoculació dels antígens, mitjançant microorganismes morts o atenuats, perquè l’individu formi els anticossos. Efecte durador.
• Passiva (seroteràpia): subministrament de fàrmacs amb anticossos (sèrums) als individus afectats. Efecte amb durada limitada. S’usa per exemple contra el botulisme o com a antídot pel verí de les serps.

El Sistema Immunitari

El sistema immunitari és el conjunt de mecanismes d'un organisme que el protegeixen contra les infeccions microbianes i els tumors.

Reconeix i neutralitza o destrueix molècules potencialment perilloses estranyes a l’organisme (antígens) mitjançant macròfags i limfòcits (immunitat cel·lular) i anticossos (immunitat humoral).

1. Òrgans Limfoides

Són els òrgans on es formen, maduren o s’acumulen els limfòcits.

a) Òrgans Limfoides Primaris

On s’originen i maduren els limfòcits.

• Medul·la òssia vermella: formació de tots els limfòcits i maduració dels limfòcits B.
• Bossa de Fabrici: maduració dels limfòcits B als ocells.
• Tim: maduració dels limfòcits T.

b) Òrgans Limfoides Secundaris

On els limfòcits inicien la resposta immunitària quan es posen en contacte amb els antígens.

• Melsa: eliminació dels eritròcits i els leucòcits defectuosos de la sang, i activació dels limfòcits.
• Ganglis limfàtics: filtració de la limfa i acumulació de limfòcits, tot facilitant el contacte amb els agents patògens.
• Altres estructures (amígdales, apèndix, plaques de Peyer): acumulació de limfòcits.

2. Limfòcits

a) Limfòcits B

Cèl·lules productores d’anticossos. Un cop activats esdevenen cèl·lules plasmàtiques. Es formen i maduren a la medul·la òssia vermella. Intervenen en la resposta humoral.

b) Limfòcits T

Cèl·lules que reconeixen l’antigen gràcies a uns receptors que tenen a la membrana plasmàtica. Es formen a la medul·la òssia vermella però maduren al tim. Intervenen en la resposta cel·lular. 3 tipus:

• T col·laboradors o T4 o Th (helper): mitjançant la secreció d’interleucines activen els limfòcits B per la producció d’anticossos i fan augmentar la capacitat de fagocitosi dels macròfags.
• T citotòxics o T8 o Tc: destrueixen cèl·lules infectades.
• T supressors: inhibeixen els limfòcits T col·laboradors, regulant així la resposta específica.

c) Cèl·lules Assassines o NK (Natural Killer)

Cèl·lules derivades dels limfòcits que s’encarreguen d’eliminar cèl·lules cancerígenes i cèl·lules infectades per virus de forma poc específica, mitjançant l’alliberament de perforines.

3. Antígens

Són macromolècules capaces de desencadenar una resposta immunitària. Podem distingir:

• Heteroantígens: pertanyen a una espècie diferent (ex. microorganismes).
• Isoantígens: pertanyen a un individu de la mateixa espècie (ex. sistema ABO).
• Autoantígens: pertanyen al mateix individu (ex. autoimmunitat).

Segons el nombre de determinants antigènics o epítops (zona per la qual s’uneix als anticossos) els podem classificar en monovalents i polivalents.