Mecanismes del Sistema Immune: Resposta, Antígens i Anticossos
Mecanismes d’acció del sistema immune
Resposta immunitària primària
És el primer contacte amb l’antigen. La resposta màxima s'assoleix als 10-17 dies des de l'exposició a l’antigen. En aquest temps, les cèl·lules B generen cèl·lules plasmàtiques i les cèl·lules T s'activen. Els símptomes de la malaltia disminueixen per l'acció dels anticossos (IgG i IgM) i l'eliminació per part de les cèl·lules T. En unes setmanes, no queden immunoglobulines (Ig) a la sang.
Resposta immunitària secundària
És més ràpida (entre 2 i 7 dies), de major magnitud i més prolongada (IgG). Indica l’existència d’una memòria immunitària: limfòcits B transformats en cèl·lules de memòria de llarga durada que circulen per la sang i els òrgans.
Els antígens
- Heteroantígens: molècules que pertanyen a microorganismes, molt estranyes per a l'individu.
- Isoantígens: molècules d’un altre individu d’una mateixa espècie (ex: proteïnes del sistema ABO).
- Autoantígens: molècules del mateix individu.
Determinant antigènic (epítops): zona específica on s’uneixen als receptors de membrana dels limfòcits o als anticossos. Poden ser univalents (1 lloc, 1 anticòs) o polivalents (diversos llocs d'unió).
Els anticossos
Són proteïnes produïdes pels limfòcits B destinades a unir-se específicament als antígens:
- Anticossos de superfície: adherits a la membrana plasmàtica del limfòcit B.
- Anticossos lliures: segregats a l'exterior de la cèl·lula, produïts per cèl·lules plasmàtiques.
Són proteïnes del grup de les globulines i, per les seves propietats immunològiques, reben el nom d'immunoglobulines (Ig).
Mecanismes d’inactivació d’antígens
- Precipitació: els antígens són macromolècules solubles amb diversos determinants antigènics. Els anticossos lliures pel plasma sanguini s'uneixen als antígens formant agregats insolubles que precipiten i són fàcilment fagocitats.
- Aglutinació: els anticossos reaccionen amb molècules d'antígens situades a la superfície de bacteris o altres cèl·lules. Com a resultat, les cèl·lules formen agregats que sedimenten amb facilitat, la qual cosa afavoreix la fagocitosi.
- Neutralització: els anticossos s'uneixen a certes proteïnes presents a la càpside d'un virus, disminuint la capacitat infectant del virus.