Què és una conca hidrogràfica?

És el territori que drena cap a un mateix riu, delimitat per les línies divisòries d'aigües.

Quina és la diferència entre temps i clima?

El temps és l'estat puntual de l'atmosfera, mentre que el clima és el conjunt mitjà de fenòmens meteorològics.

Quina és la diferència entre mitigació i adaptació al canvi climàtic?

La mitigació consisteix a reduir les emissions de GEH, i l'adaptació a minimitzar els impactes i adaptar-se al nou clima.

Medi físic d'Espanya i Catalunya: relleu, hidrografia i canvi climàtic

Resum

Aquest apunt explica les formes del relleu d'Espanya i Catalunya, com es forma i com es classifiquen les roques, així com la xarxa hidrogràfica i les conques dels rius. També presenta els conceptes bàsics del clima, els factors que el determinen i els climes de Catalunya. Finalment, tracta el canvi climàtic, les seves conseqüències i les estratègies de mitigació i adaptació.

Punts clau

El relleu són les formes de la superfície terrestre i canvia lentament per processos geològics i climàtics.
La formació del relleu resulta de la construcció (forces internes) i la destrucció (erosió).
Les roques poden ser ígnies, sedimentàries o metamòrfiques segons el seu origen.
Una conca hidrogràfica és el territori que drena cap a un mateix riu, delimitat per línies divisòries d'aigües.
El clima és el conjunt mitjà de fenòmens meteorològics, mentre que el temps és l'estat puntual de l'atmosfera.
Els factors geogràfics del clima són l'altitud, la continentalitat, la distància al mar i el relleu.
El canvi climàtic actual és antropogènic i la causa principal són les emissions de gasos d'efecte hivernacle.
La mitigació redueix les emissions de GEH i l'adaptació minimitza els impactes del canvi climàtic.

Posa't a prova

BLOC 1: El Medi Físic, Relleu i Clima

El Medi Físic i el Relleu

1. Característiques generals del relleu

El relleu són les formes de la superfície terrestre (muntanyes, valls, etc.). Canvia lentament per processos geològics i climàtics.

1.1. Mapa topogràfic

Representa l'orografia, els rius, les comunicacions, els pobles i els usos del sòl.

Corbes de nivell: Uneixen punts amb la mateixa altitud.

1.2. Formes de relleu

Cim: Punt més alt.
Carena: Separa vessants.
Coll: Punt més baix entre cims.
Tàlveg: Punts més profunds d’una vall.
Vessant: Superfície inclinada.

1.3. Escala d’un mapa

Proporció entre la representació (mapa) i el món real.

2. Grans tipus de relleu a Espanya i Catalunya

2.1. El relleu continental

2.1.1. La Meseta

Centre peninsular, dividida en submeseta nord (*septentrional*) i sud (*meridional*).

2.1.2. Serralades perifèriques

Muntanyes formades per l'orogènia alpina.

2.1.3. Depressions

Les principals són les de l'Ebre i el Guadalquivir.

2.2. Formació dels principals relleus

Resultat de dos processos:

Construcció: Forces internes (tectònica, plegaments, fractures, vulcanisme).
Destrucció: Erosió.

2.2.1. Cicle de les roques

Ígnies/magmàtiques: Formades per la solidificació del magma.
Sedimentàries: Formades per la compactació i cimentació de sediments.
Metamòrfiques: Canviades per pressió i temperatura.

2.3. Relleu costaner

Formes produïdes per l’acció del mar (penya-segats, deltes, platges, etc.).

3. Xarxa hidrogràfica d’Espanya i Catalunya

3.1. Conca hidrogràfica

Territori que drena cap a un mateix riu, delimitat per línies divisòries d’aigües.

3.2. Xarxa hidrogràfica de Catalunya

Conques internes: Rius dels Pirineus o serralades costaneres que desemboquen al Mediterrani.
Conca de l’Ebre: Recull afluents importants (Segre, etc.).

El Clima i el Canvi Global

1. Clima, tipus de temps i climatologia

Temps: Estat puntual de l’atmosfera.
Clima: Conjunt mitjà de fenòmens meteorològics.

1.2. El Climograma

Gràfica que representa la temperatura (eix esquerre), la precipitació (eix dret) i els mesos (eix horitzontal).

1.4. Factors del clima

Conjunt de condicions que determinen el clima.

1.4.1. Factors astronòmics

Determinen les tres zones climàtiques principals: freda, temperada (on es troba Espanya) i càlida.

1.4.2. Factors atmosfèrics

Zones de pressió:

Altes (anticiclons): Temps estable.
Baixes (depressions): Temps inestable, sovint amb pluja.

1.4.2.1. Circulació atmosfèrica en altitud

El Jet Stream (a uns 10 km d'altitud) separa l'aire polar i el subtropical. Les seves ondulacions poden provocar fenòmens com la gota freda o DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts).

1.4.2.2. Circulació de l’aire en superfície

Els anticiclons (+) giren en sentit horari.
Les depressions (–) giren en sentit antihorari.

Les masses d’aire són grans volums amb temperatura i humitat semblants.

1.4.3. Factors geogràfics

Altitud: A més altitud, més fred.
Continentalitat: Major oscil·lació tèrmica (més fred a l’hivern, més calor a l’estiu).
Distància al mar: El mar regula la temperatura.
Relleu: Plou més al vessant de sobrevent.

1.6. Climes de Catalunya

Situada a la zona temperada nord, amb estius i hiverns ben marcats.

1.7. Clima mediterrani

Clima de transició subtropical-polar. L'estiu es caracteritza per més calor i menys pluja. Està influenciat per la Mediterrània i les muntanyes. La tardor sol portar pluges fortes (gota freda/DANA).

2. El canvi climàtic i la crisi global

El canvi climàtic és la variació del clima. L'actual és antropogènic (d'origen humà). La causa principal són les emissions de GEH (Gasos d'Efecte Hivernacle).

2.2. Conseqüències

Fusió de glaceres i augment del nivell del mar.
Fenòmens extrems (onades de calor, sequeres, etc.).
Pèrdua de biodiversitat.

3. La lluita contra l’escalfament global

3.3. Mitigació i adaptació

Mitigació: Reduir les emissions de GEH.
Adaptació: Minimitzar els impactes i adaptar-se al nou clima.

COP (Conferències de les Parts)

Reunions anuals de l'ONU (amb uns 200 països) per acordar reduccions d’emissions i accions climàtiques.