Mercè Rodoreda: Context i Estil de La plaça del Diamant

El context històric i el temps intern de l'obra

Temps intern: Podem observar que la història es troba ubicada en l'època de la postguerra dels anys 1920-1950, que van ser uns anys marcats per la Guerra Civil Espanyola i la postguerra; uns fets que ens van portar a la pobresa per les destrosses de la guerra, l'aïllament internacional d'Espanya i perquè el govern franquista pretenia que el país fos autosuficient: per això va imposar l'autarquia. La corrupció existent i l'estraperlo (el "mercat negre") van empitjorar la situació. Malgrat les cartilles de racionament, una bona part de la població passava gana.

Tot plegat s'agreujava encara més a conseqüència de la repressió social de la dictadura i de la precarietat de les condicions laborals: a la postguerra els sous eren miserables, del tot insuficients per tirar endavant una família. Això obligava, entre altres coses, que els nens i nenes s'haguessin de posar a treballar molt abans de l'edat legalment permesa. Així, la documentació ens mostra casos de famílies en situació crítica i, a més, assenyalades amb el dit pels servidors de la dictadura, ja que, tot sovint, el marit i pare es trobava exiliat, empresonat i/o condemnat a treballs forçats.

El temps extern i el règim franquista

Temps extern: L'obra de Mercè Rodoreda va ser escrita el 1962, una època marcada per la postguerra i un règim dictatorial de caire feixista imposat pel general Franco. El sistema polític que funcionava a la "zona nacional" durant la guerra va estendre's per tot l'Estat a partir del 1939. Es tractava d'un nou règim per als vells grups dominants. El règim franquista s'asseia sobre un exèrcit vencedor i era recolzat pels grans terratinents, l'oligarquia industrial i financera i per la major part del clergat catòlic. El nou Estat es caracteritzarà per ser antiliberal, anticomunista, totalitari, catòlic i nacional-sindicalista.

Aquesta obra es troba en un període que són els anys del "miracle" econòmic espanyol, amb un desenvolupament econòmic notable, però força desequilibrat, que va tenir un fort impacte demogràfic i social. Malgrat tot, l'expansió econòmica tampoc serveix per canviar l'estructura política, que segueix aferrada, amb poques variacions, a la mateixa ideologia amb què es va forjar.

L'estil literari i la tècnica narrativa

Estil: La llengua col·loquial és utilitzada per reflectir que és una novel·la psicològica, la qual cosa representa els pensaments de la protagonista; per tant, s'utilitza la parla que usa ella normalment. També apareix el llenguatge poètic quan la protagonista parla dels seus somnis o visions, que són totalment surrealistes, i també s'utilitza en la descripció de qualsevol moment o paisatge.

A la primera part s'utilitza un estil col·loquial capaç de transmetre, a través de l'escriptura, l'emoció del parlar mitjançant la utilització de frases fetes, onomatopeies i repeticions. També inclou una alternança entre l'estil directe i indirecte i, finalment, una visió popular i poètica del món que envolta la protagonista.

Més endavant observem com l'autora vol reflectir un signe de modernitat en l'obra fent que els fets es mostrin i no pas s'expliquin; és un recurs força emprat en l'època. En relació amb el context històric, l'efecte que causa en l'obra és de concentració en la vida interior dels personatges per culpa de la dispersió del món inicial, provocada per la guerra.

La literatura del segle XX i el seu impacte

La literatura del segle XX comprèn les obres, moviments literaris i autors d'aquest període. És un segle marcat per la ruptura dels límits estrictes entre gèneres, per la influència de la tècnica (especialment les arts audiovisuals com el cinema i, a les darreries, l'aparició d'Internet) i pels conflictes bèl·lics que sacsejaren la consciència dels escriptors. És per això que aquesta obra escrita al segle XX segueix aquest estil que ve marcat per l'etapa de postguerra que es viu en aquell moment, on els personatges mostren uns sentiments de culpa i pobresa, on veien que els sous que tenien eren miserables, amb grans destrosses i on, en moltes famílies, el marit marxava a l'exili o era condemnat a treballs durs.

Mercè Rodoreda: Vida i trajectòria de l'autora

Mercè Rodoreda neix a Barcelona, al barri de Sant Gervasi, el 10 d'octubre de 1908. És coneguda sobretot com a novel·lista, però també ha escrit unes quantes obres dramàtiques i de poesia. Va tenir una infància difícil: d'una banda és filla única i, de l'altra, no es relaciona amb infants de la seva edat perquè només va a l'escola entre els set i els deu anys i, encara, en dos centres diferents.

El 1928 es casa amb el seu oncle matern, catorze anys més gran que ella, Joan Gurguí. Ella té només vint anys. Aquest matrimoni, mai acceptat per ella i al qual es veu abocada, i el naixement del seu únic fill, Jordi Gurguí, es converteixen per a l'autora en una experiència traumàtica. És a partir d'aquells fets de joventut que, a inicis dels anys trenta, Mercè Rodoreda tria la literatura com una alternativa per oblidar-se de la seva vida.

Mercè Rodoreda començà a rebre classes al Liceu Dalmau, on millorà el seu coneixement de la llengua. L'any 1932 es publicà la primera novel·la de Mercè Rodoreda a l'editorial Catalònia, titulada Sóc una dona honrada?, i també alguns contes per a diversos diaris. A partir de l'any 1937, Rodoreda ocupà el càrrec de correctora de català en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat. L'any 1938 fou publicada per la Institució de les Lletres Catalanes la cinquena novel·la de Mercè Rodoreda, titulada Aloma. Aquesta fou la primera obra que Rodoreda acceptà com a obra seva. Poc després, Mercè Rodoreda marxà a l'exili.

El 1960 envia La plaça del Diamant (amb el títol Colometa) a la convocatòria del premi Sant Jordi, i n'és eliminada per un jurat que tenia, entre altres membres, l'escriptor Josep Pla. Sembla que el títol de Colometa fa dir a Pla que es tracta d'una "novel·leta cursi". En la seva etapa de retorn a Catalunya, és membre i sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1980. Afectada d'un càncer declarat en molt poc temps, mor en una clínica de Girona.