Mercè Rodoreda i l'Evolució de la Narrativa Catalana (1970-Actualitat)

T3. La Psicologia dels Personatges en l'Obra de Mercè Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix profundament sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

Mercè Rodoreda: Context i Gèneres Literaris

Mercè Rodoreda (nascuda a Barcelona el 1908) és considerada l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent, amb traduccions a trenta llengües diferents. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda conreà tant la poesia com el teatre o el conte, tot i que destaca especialment en la novel·la. La narrativa fou el camp literari per excel·lència de l'autora i pel qual és àmpliament coneguda.

Criteris de Classificació de la Narrativa Rodorediana

A l'hora de classificar la narrativa de Rodoreda existeix una disparitat de criteris. Principalment, es divideix segons:

• Les etapes de la vida de l'autora.
• El contingut (psicològico-realistes o mítico-simbòliques).
• Els personatges principals (adolescència, joventut, maduresa, vellesa-mort).

Majoritàriament, s'opta per dividir les seves obres en tres etapes cronològiques.

Anàlisi Psicològica i Temes Centrals

Mercè Rodoreda, en les seves novel·les, realitza un profund anàlisi dels pensaments i els sentiments de les dones, que són les protagonistes, sovint a través del monòleg interior.

En les seves obres, l’autora recrea l’univers de la infantesa, que simbolitza la felicitat, enfront del món adult de la protagonista, que representa el patiment. Són dones marcades per:

• Circumstàncies adverses.
• El desengany.
• El dolor i la soledat.

Obres Clau de Rodoreda

Les seves obres més importants van ser Aloma, La Plaça del Diamant i Mirall trencat.

T4. La Narrativa Catalana: Dels Anys 70 a l'Actualitat

Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

El Context Sociocultural dels Anys Setanta

Als anys setanta, la Dictadura franquista es debilita, i això provoca uns canvis sociopolítics que conduiran a un sistema democràtic. La nostra llengua va recuperar la consideració social i legal que havia perdut durant la Dictadura.

Van aparèixer nous narradors com Joan F. Mira, Quim Monzó o Carme Riera, que van escriure novel·les de canvi. En aquestes obres es reflectien les següents tendències:

• Crítica a la política i exigència de la llibertat.
• Condemna del franquisme.
• Defensa de l'homosexualitat.
• Exaltació de la marginalitat.
• Desig de modernisme i universalisme.

Temàtiques Destacades

Les temàtiques principals d'aquesta època van ser la postguerra, l’educació, la rebel·lió, el feminisme, etc.

Narrativa dels Anys Vuitanta i Noranta

Als anys vuitanta i noranta, la formació acadèmica del valencià havia millorat molt, i com a conseqüència es publicà un nombre considerable de novel·les en valencià.

D'aquest període, podem destacar les temàtiques novel·lístiques noves, com ara:

• La novel·la de gènere (policíaca, històrica, eròtica, etc.).
• El realisme brut, que relata els trets més contradictoris de la societat.

L'Actualitat: Diversitat i Pluralitat

En l'actualitat hi ha moltes temàtiques i molts estils, per això hi ha una narrativa molt diversa i una gran quantitat de títols publicats.