Mercè Rodoreda: etapes, temes i característiques literàries de la seva obra

Mercè Rodoreda: Etapes de l'Obra

Mercè Rodoreda és una de les novel·listes més importants de la postguerra, tant pel seu nivell literari com per la seva acceptació internacional. La seva obra s'estructura entorn de tres grans etapes:

Joventut: Etapa de Tempteig (Preguerra)

Comença la seva activitat literària amb col·laboracions a revistes i diaris. Publica novel·les que, amb una sola excepció (*Aloma*), seran rebutjades per l'autora fins a la seva mort. Aquesta etapa de tempteig coincideix amb la Catalunya de la preguerra, un moment de gran vitalitat.

Maduresa: Exili i Realisme (Postguerra)

Amb l'esclat de la Guerra Civil, l'autora emprèn el camí de l'exili. Aquesta etapa es caracteritza per l'aprenentatge de la vida, carregat de dramatisme per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. Comença amb *Vint-i-dos contes*. Durant la postguerra, instal·lada a Ginebra, escriu part de les seves millors obres: *La plaça del Diamant*, *Jardí vora el mar*, etc. És una etapa *realista*, ja que la realitat que l'envolta esdevé la matèria narrativa de les seves obres.

Vellesa: Fantasia, Símbol i Mite

Abandona la realitat per servir-se de la *fantasia*, la *imaginació* i l'*inconscient*. Obres destacades: *Mirall trencat* i *La meva Cristina i altres contes*. Les novel·les s'interioritzen, i la concepció de l'art i de la vida s'apropa a la dels símbols i el mite.

A partir d'aquestes tres etapes, la seva obra s'organitza entorn d'un procés vital únic:

• *Aloma*: pèrdua de l'adolescència.
• *La plaça del Diamant*: joventut.
• *La meva Cristina i altres contes* i *Mirall trencat*: vellesa i, per tant, la mort.

Característiques de l'Obra Rodorediana

Temes Centrals

• Relacions Home-Dona: Sovint entre home madur i dona jove. Aquestes relacions, tant si són consagrades pel matrimoni com si no, acostumen a ser tenses i impossibles per raons lògiques o inexplicables.
• El paper de la Dona: La dona, més aviat passiva, esdevé la víctima.
• Amor i Trauma: Presència d'amor físic, trauma sexual i amor maternal.
• Temps i Desencís: Lligat al desencís dels personatges pel temps present i l'enyorança del passat.

Personatges Femenins

Gairebé tots els personatges són femenins. Amb els anys, les heroïnes tenen una consciència clara de la vida adulta i tracten de reconquerir la infantesa perduda.

Simbologia i Procés Vital

L'evolució del procés vital (joventut, maduresa i vellesa) es fa patent a través de símbols recurrents:

• La flor: Símbol d'*Aloma*.
• El colom: A *La plaça del Diamant*, representa l'opressió de la dona.
• L'aigua: A *Mirall trencat*, simbolitza la infantesa i la mort.

Estructura Narrativa

L'estructura és generalment *oberta*, ja que les novel·les fineixen amb un interrogant sobre la vida que encara els queda a les heroïnes. L'excepció és *Mirall trencat*, que té una estructura *tancada* (la ficció es clou amb la mort).

Tècniques i Estil

Tècniques Narratives

Utilitza el **monòleg interior**, més pròxim a les formes tradicionals que no pas a les de Joyce. També empra la narració en tercera persona, que sovint es confon amb el monòleg, barrejant prodigiosament l'estil directe amb l'indirecte.

Prosa Lírica

La seva prosa és *evocativa* i *lírica*. És important tant pel que diu com pel *com* ho diu. Mercè Rodoreda és considerada la gran novel·lista del matís.