Mesquita de Còrdova: ampliacions d'Abd al‑Rahman III, Al‑Hakam II i Almanzor

3) Abd al‑Rahman III

Abd al‑Rahman III va aixecar l'alminar actual i va reformar i ampliar el pati d'ablucions.

• Pati: En el 880 hi va haver un terratrèmol que va desestabilitzar la zona nord de la sala d'oració; per això es va construir un mur nou adossat al de l'entrada d'aquesta des del pati i es van reforçar els pilars.
• Alminar: Va ser un dels més alts i enriquidors del seu temps, i va servir de model per a la Giralda i per a molts alminars del nord d'Àfrica. En 1236, després de la conquesta de Còrdova, es va convertir en campanar; per aquest motiu es va portar a terme la demolició del cos superior. Les obres van afectar l'estabilitat de l'estructura de manera que, després dels desperfectes ocasionats per un huracà a la fi del segle XVI, van haver de recobrir-se els seus murs per evitar una imminent ruïna. Aquesta intervenció es va fer amb un estil pseudoclàssic. Per això avui no podem contemplar l'obra islàmica completa, però disposem dels testimonis escrits de viatgers i cronistes musulmans.

4) Ampliació Al‑Rahman III

Es tracta d'una ampliació molt significativa. Es prolonguen les naus cap al sud, per la qual cosa s'enderroca la qibla antiga i s'aixeca l'actual. Aquesta nova orientació incorpora cinc petites sales a cada costat i altres tantes naus en el mur. El nou 'bosc de columnes' només difereix lleugerament de l'anterior. Es construeixen dos cimboris i es decora el seu fons amb mosaics de motius florals.

5) Ampliació Al‑Hakam II

L'ampliació d'Al‑Hakam II es va fer poc després de la d'Al‑Rahman i va ser la més gran que la mesquita ha patit. Es va ampliar el pati i la sala d'oració cap al sud afegint vuit naus més. Per fer-ho no es va enderrocar tot el mur; es van obrir en ell arcs dobles de ferradura que permeten la connexió amb les noves naus sense destruir la fàbrica existent.

6) Ampliació d'Almanzor

L'ampliació d'Almanzor es va fer poc després de la d'Al‑Hakam II i també va ser molt important. Es va ampliar el pati i la sala d'oració cap a l'est, afegint vuit naus més. Com en l'ampliació anterior, no es va enderrocar el mur; en canvi, s'hi van obrir arcs dobles de ferradura. La conseqüència d'aquesta obra va ser la pèrdua de simetria: el mihrab i la nau central ja no són al centre geomètric de la mesquita. També Almanzor va construir una sèrie de portes en el nou mur, però sense la mateixa qualitat artística que les anteriors.

Observacions generals:

• Les successives ampliacions (Abd al‑Rahman III, Al‑Hakam II i Almanzor) van transformar l'estructura original, creant un conjunt ric però asimètric.
• Les modificacions posteriors, especialment després de la conquesta cristiana i dels desperfectes naturals, van ocultar o alterar parts importants de l'obra islàmica original.
• Tot i les transformacions, els testimonis materials i escrits permeten reconstruir la importància arquitectònica i artística d'aquestes intervencions.