Què és la metafísica? Concepte, objectius i teories
Què és la metafísica?
La metafísica és una ciència o saber de tot allò que es troba més enllà de la física o del món material; és a dir, un estudi o saber d’una realitat espiritual.
Quins són els seus objectius?
El seu objectiu principal és l’estudi de l’ésser, però de l’ésser amb un ús existencial; és a dir, l’ésser com a substància i en un sentit general i global.
Formes de veure la realitat
La realitat es pot concebre de dues maneres principals, des d'un sentit restrictiu i des d'un sentit més ampli:
- El sentit restrictiu: Considera que la realitat és tot allò basat en l’experiència, ja sigui directa, mitjançant instruments (com un microscopi o telescopi) o patint-ne les conseqüències (com la gravetat). Coincideix plenament amb la concepció científica de la realitat.
- El sentit ampli: En canvi, considera que no només existeixen els fets observables, sinó que també hi ha realitats subjectives (idees, sentiments), productes culturals (personatges mitològics o literaris) i realitats espirituals (la ment, Déu). També considera existent la substància de les coses.
La realitat segons els grans filòsofs
A continuació, es comparen les teories d'Aristòtil, Parmènides i Heràclit sobre la concepció de la realitat:
Aristòtil i la substància
Aristòtil afirma que, perquè una cosa es consideri ésser, ha de complir la condició d'ésser com a substància; és a dir, no necessita el suport de cap altra cosa per existir. Per tant, aquesta realitat és de substància, ja que té una existència independent i no necessita afectar cap altra cosa. Per exemple: si diem que Sòcrates és, estem afirmant que Sòcrates existeix perquè és una substància; en canvi, si diem que Sòcrates és blanc, es tracta d'un accident com a qualitat. Per tant, la blancor no existeix per si mateixa, sinó que existeix una cosa real (Sòcrates) que és blanca.
Parmènides i la veritat immutable
Parmènides afirma que els sentits ens enganyen i no ens mostren la realitat tal com és, sinó que ens l'amaguen. Per exemple, si introduïm un llapis en un got d'aigua, observem que el llapis sembla trencar-se i, per tant, els sentits ens distorsionen la realitat. Parmènides creu en una veritat única i sense canvis: o és, o no és.
Heràclit i el canvi constant
Al contrari, Heràclit sosté que els sentits ens permeten aprofundir en l'estudi de la realitat. Amb el mateix exemple del got d'aigua i el llapis, Heràclit afirmaria que els sentits no ens estan enganyant, sinó que ens mostren l'efecte real de la refracció de la llum sobre el llapis. Heràclit pensa que la realitat es troba en un canvi constant (esdevenir).